abanderar (Diccionari)

abanderar
1. v. tr. Posar bandera (a una embarcació, un edifici, una unitat militar, etc.).
2. v. tr. Inscriure o matricular (una embarcació estrangera) amb la bandera d'un Estat.
3. v. tr. Proporcionar (a una embarcació) els documents que acrediten la seua bandera.

abanderar (Traducció Valencià-Castellà)

abanderar v. tr. abanderar, abanderamiento. Abanderar un castell. ® Abanderar un castillo.

abanderar (Traducció Castellà-Valencià)

abanderar v. tr. 1. [ poner bandera ] abanderar. Abanderar un castillo. ® Abanderar un castell.
2. [ ir por delante ] encapçalar, anar davant de, anar al capdavant de. Abanderar la manifestación. ® Encapçalar la manifestació.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb abanderar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
abanderar






Participi
abanderat
abanderada
abanderats
abanderades



Gerundi
abanderant






INDICATIU
Present
(jo) abandere
(tu) abanderes
(ell/ella/vosté) abandera
(nosaltres) abanderem
(vosaltres) abandereu
(ells/elles/vostés) abanderen

Perfet
(jo) he abanderat
(tu) has abanderat
(ell/ella/vosté) ha abanderat
(nosaltres) hem abanderat
(vosaltres) heu abanderat
(ells/elles/vostés) han abanderat

Passat simple
(jo) abanderí
(tu) abanderares
(ell/ella/vosté) abanderà
(nosaltres) abanderàrem
(vosaltres) abanderàreu
(ells/elles/vostés) abanderaren

Passat perifràstic
(jo) vaig abanderar
(tu) vas (o vares) abanderar
(ell/ella/vosté) va abanderar
(nosaltres) vam (o vàrem) abanderar
(vosaltres) vau (o vàreu) abanderar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) abanderar

Imperfet
(jo) abanderava
(tu) abanderaves
(ell/ella/vosté) abanderava
(nosaltres) abanderàvem
(vosaltres) abanderàveu
(ells/elles/vostés) abanderaven

Plusquamperfet
(jo) havia abanderat
(tu) havies abanderat
(ell/ella/vosté) havia abanderat
(nosaltres) havíem abanderat
(vosaltres) havíeu abanderat
(ells/elles/vostés) havien abanderat

Passat anterior
(jo) haguí abanderat
(tu) hagueres abanderat
(ell/ella/vosté) hagué abanderat
(nosaltres) haguérem abanderat
(vosaltres) haguéreu abanderat
(ells/elles/vostés) hagueren abanderat

Futur
(jo) abanderaré
(tu) abanderaràs
(ell/ella/vosté) abanderarà
(nosaltres) abanderarem
(vosaltres) abanderareu
(ells/elles/vostés) abanderaran

Futur perfet
(jo) hauré abanderat
(tu) hauràs abanderat
(ell/ella/vosté) haurà abanderat
(nosaltres) haurem abanderat
(vosaltres) haureu abanderat
(ells/elles/vostés) hauran abanderat

Condicional
(jo) abanderaria
(tu) abanderaries
(ell/ella/vosté) abanderaria
(nosaltres) abanderaríem
(vosaltres) abanderaríeu
(ells/elles/vostés) abanderarien

Condicional perfet
(jo) hauria abanderat
(tu) hauries abanderat
(ell/ella/vosté) hauria abanderat
(nosaltres) hauríem abanderat
(vosaltres) hauríeu abanderat
(ells/elles/vostés) haurien abanderat

SUBJUNTIU
Present
(jo) abandere
(tu) abanderes
(ell/ella/vosté) abandere
(nosaltres) abanderem
(vosaltres) abandereu
(ells/elles/vostés) abanderen

Perfet
(jo) haja abanderat
(tu) hages abanderat
(ell/ella/vosté) haja abanderat
(nosaltres) hàgem abanderat
(vosaltres) hàgeu abanderat
(ells/elles/vostés) hagen abanderat

Imperfet
(jo) abanderara
(tu) abanderares
(ell/ella/vosté) abanderara
(nosaltres) abanderàrem
(vosaltres) abanderàreu
(ells/elles/vostés) abanderaren

Plusquamperfet
(jo) haguera abanderat
(tu) hagueres abanderat
(ell/ella/vosté) haguera abanderat
(nosaltres) haguérem abanderat
(vosaltres) haguéreu abanderat
(ells/elles/vostés) hagueren abanderat

IMPERATIU
Present

abandera (tu)
abandere (ell/ella/vosté)
abanderem (nosaltres)
abandereu (vosaltres)
abanderen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb abanderar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
abanderar






Participio
abanderado
abanderada
abanderados
abanderadas



Gerundio
abanderando






INDICATIVO
Presente
(yo) abandero
(tu) abanderas
(el/ella/Ud.) abandera
(nosotros) abanderamos
(vosotros) abanderáis
(ellos/ellas/Uds.) abanderan

Pretérito perfecto simple
(yo) abanderé
(tu) abanderaste
(el/ella/Ud.) abanderó
(nosotros) abanderamos
(vosotros) abanderasteis
(ellos/ellas/Uds.) abanderaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he abanderado
(tu) has abanderado
(el/ella/Ud.) ha abanderado
(nosotros) hemos abanderado
(vosotros) habéis abanderado
(ellos/ellas/Uds.) han abanderado

Pretérito imperfecto
(yo) abanderaba
(tu) abanderabas
(el/ella/Ud.) abanderaba
(nosotros) abanderábamos
(vosotros) abanderabais
(ellos/ellas/Uds.) abanderaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había abanderado
(tu) habías abanderado
(el/ella/Ud.) había abanderado
(nosotros) habíamos abanderado
(vosotros) habíais abanderado
(ellos/ellas/Uds.) habían abanderado

Pretérito anterior
(yo) hube abanderado
(tu) hubiste abanderado
(el/ella/Ud.) hubo abanderado
(nosotros) hubimos abanderado
(vosotros) hubisteis abanderado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron abanderado

Futuro simple
(yo) abanderaré
(tu) abanderarás
(el/ella/Ud.) abanderará
(nosotros) abanderaremos
(vosotros) abanderaréis
(ellos/ellas/Uds.) abanderarán

Futuro compuesto
(yo) habré abanderado
(tu) habrás abanderado
(el/ella/Ud.) habrá abanderado
(nosotros) habremos abanderado
(vosotros) habréis abanderado
(ellos/ellas/Uds.) habrán abanderado

Condicional simple
(yo) abanderaría
(tu) abanderarías
(el/ella/Ud.) abanderaría
(nosotros) abanderaríamos
(vosotros) abanderaríais
(ellos/ellas/Uds.) abanderarían

Condicional compuesto
(yo) habría abanderado
(tu) habrías abanderado
(el/ella/Ud.) habría abanderado
(nosotros) habríamos abanderado
(vosotros) habríais abanderado
(ellos/ellas/Uds.) habrían abanderado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) abandere
(tu) abanderes
(el/ella/Ud.) abandere
(nosotros) abanderemos
(vosotros) abanderéis
(ellos/ellas/Uds.) abanderen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya abanderado
(tu) hayas abanderado
(el/ella/Ud.) haya abanderado
(nosotros) hayamos abanderado
(vosotros) hayáis abanderado
(ellos/ellas/Uds.) hayan abanderado

Pretérito imperfecto I
(yo) abanderara
(tu) abanderaras
(el/ella/Ud.) abanderara
(nosotros) abanderáramos
(vosotros) abanderarais
(ellos/ellas/Uds.) abanderaran

Pretérito imperfecto II
(yo) abanderase
(tu) abanderases
(el/ella/Ud.) abanderase
(nosotros) abanderásemos
(vosotros) abanderaseis
(ellos/ellas/Uds.) abanderasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera abanderado
(tu) hubieras abanderado
(el/ella/Ud.) hubiera abanderado
(nosotros) hubiéramos abanderado
(vosotros) hubierais abanderado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran abanderado

Futuro simple
(yo) abanderare
(tu) abanderares
(el/ella/Ud.) abanderare
(nosotros) abanderáremos
(vosotros) abanderareis
(ellos/ellas/Uds.) abanderaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere abanderado
(tu) hubieres abanderado
(el/ella/Ud.) hubiere abanderado
(nosotros) hubiéremos abanderado
(vosotros) hubiereis abanderado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren abanderado

IMPERATIVO
Presente


abandere (el/ella/Ud.)
abanderemos (nosotros)
abanderad (vosotros)
abanderen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar