abrandar (Diccionari)

abrandar
1. a. v. tr. Encendre (una cosa), fer que comence a cremar. El llamp abrandà l'arbre.
b. v. pron. Encendre's una cosa, començar a cremar. La palla s'ha abrandat.
2. v. tr. Fer créixer (el foc, un incendi, etc.). L'aire abrandà l'incendi.
3. v. tr. [ fig. ] Exaltar, inflamar l'ànim. La victòria abrandà els aficionats.

abrandar (Traducció Valencià-Castellà)

abrandar v. tr. 1. [ fer créixer el foc // avivar les passions ] atizar, avivar.
2. [ posar en combustió // exaltar els ànims ] inflamar, encender.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb abrandar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
abrandar






Participi
abrandat
abrandada
abrandats
abrandades



Gerundi
abrandant






INDICATIU
Present
(jo) abrande
(tu) abrandes
(ell/ella/vosté) abranda
(nosaltres) abrandem
(vosaltres) abrandeu
(ells/elles/vostés) abranden

Perfet
(jo) he abrandat
(tu) has abrandat
(ell/ella/vosté) ha abrandat
(nosaltres) hem abrandat
(vosaltres) heu abrandat
(ells/elles/vostés) han abrandat

Passat simple
(jo) abrandí
(tu) abrandares
(ell/ella/vosté) abrandà
(nosaltres) abrandàrem
(vosaltres) abrandàreu
(ells/elles/vostés) abrandaren

Passat perifràstic
(jo) vaig abrandar
(tu) vas (o vares) abrandar
(ell/ella/vosté) va abrandar
(nosaltres) vam (o vàrem) abrandar
(vosaltres) vau (o vàreu) abrandar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) abrandar

Imperfet
(jo) abrandava
(tu) abrandaves
(ell/ella/vosté) abrandava
(nosaltres) abrandàvem
(vosaltres) abrandàveu
(ells/elles/vostés) abrandaven

Plusquamperfet
(jo) havia abrandat
(tu) havies abrandat
(ell/ella/vosté) havia abrandat
(nosaltres) havíem abrandat
(vosaltres) havíeu abrandat
(ells/elles/vostés) havien abrandat

Passat anterior
(jo) haguí abrandat
(tu) hagueres abrandat
(ell/ella/vosté) hagué abrandat
(nosaltres) haguérem abrandat
(vosaltres) haguéreu abrandat
(ells/elles/vostés) hagueren abrandat

Futur
(jo) abrandaré
(tu) abrandaràs
(ell/ella/vosté) abrandarà
(nosaltres) abrandarem
(vosaltres) abrandareu
(ells/elles/vostés) abrandaran

Futur perfet
(jo) hauré abrandat
(tu) hauràs abrandat
(ell/ella/vosté) haurà abrandat
(nosaltres) haurem abrandat
(vosaltres) haureu abrandat
(ells/elles/vostés) hauran abrandat

Condicional
(jo) abrandaria
(tu) abrandaries
(ell/ella/vosté) abrandaria
(nosaltres) abrandaríem
(vosaltres) abrandaríeu
(ells/elles/vostés) abrandarien

Condicional perfet
(jo) hauria abrandat
(tu) hauries abrandat
(ell/ella/vosté) hauria abrandat
(nosaltres) hauríem abrandat
(vosaltres) hauríeu abrandat
(ells/elles/vostés) haurien abrandat

SUBJUNTIU
Present
(jo) abrande
(tu) abrandes
(ell/ella/vosté) abrande
(nosaltres) abrandem
(vosaltres) abrandeu
(ells/elles/vostés) abranden

Perfet
(jo) haja abrandat
(tu) hages abrandat
(ell/ella/vosté) haja abrandat
(nosaltres) hàgem abrandat
(vosaltres) hàgeu abrandat
(ells/elles/vostés) hagen abrandat

Imperfet
(jo) abrandara
(tu) abrandares
(ell/ella/vosté) abrandara
(nosaltres) abrandàrem
(vosaltres) abrandàreu
(ells/elles/vostés) abrandaren

Plusquamperfet
(jo) haguera abrandat
(tu) hagueres abrandat
(ell/ella/vosté) haguera abrandat
(nosaltres) haguérem abrandat
(vosaltres) haguéreu abrandat
(ells/elles/vostés) hagueren abrandat

IMPERATIU
Present

abranda (tu)
abrande (ell/ella/vosté)
abrandem (nosaltres)
abrandeu (vosaltres)
abranden (ells/elles/vostés)

Et pot interessar