absoldre (Diccionari)

absoldre
1. v. tr. Deixar (algú) lliure d'un càrrec, d'una acusació, d'una obligació, etc. Han absolt l'acusat.
2. v. tr. [ esp. ] Perdonar (a algú) els seus pecats. El confessor el va absoldre.

absoldre (Traducció Valencià-Castellà)

absoldre v. tr. absolver.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb absoldre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
absoldre






Participi
absolt
absolta
absolts
absoltes



Gerundi
absolent






INDICATIU
Present
(jo) absolc
(tu) absols
(ell/ella/vosté) absol
(nosaltres) absolem
(vosaltres) absoleu
(ells/elles/vostés) absolen

Perfet
(jo) he absolt
(tu) has absolt
(ell/ella/vosté) ha absolt
(nosaltres) hem absolt
(vosaltres) heu absolt
(ells/elles/vostés) han absolt

Passat simple
(jo) absolguí
(tu) absolgueres
(ell/ella/vosté) absolgué
(nosaltres) absolguérem
(vosaltres) absolguéreu
(ells/elles/vostés) absolgueren

Passat perifràstic
(jo) vaig absoldre
(tu) vas (o vares) absoldre
(ell/ella/vosté) va absoldre
(nosaltres) vam (o vàrem) absoldre
(vosaltres) vau (o vàreu) absoldre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) absoldre

Imperfet
(jo) absolia
(tu) absolies
(ell/ella/vosté) absolia
(nosaltres) absolíem
(vosaltres) absolíeu
(ells/elles/vostés) absolien

Plusquamperfet
(jo) havia absolt
(tu) havies absolt
(ell/ella/vosté) havia absolt
(nosaltres) havíem absolt
(vosaltres) havíeu absolt
(ells/elles/vostés) havien absolt

Passat anterior
(jo) haguí absolt
(tu) hagueres absolt
(ell/ella/vosté) hagué absolt
(nosaltres) haguérem absolt
(vosaltres) haguéreu absolt
(ells/elles/vostés) hagueren absolt

Futur
(jo) absoldré
(tu) absoldràs
(ell/ella/vosté) absoldrà
(nosaltres) absoldrem
(vosaltres) absoldreu
(ells/elles/vostés) absoldran

Futur perfet
(jo) hauré absolt
(tu) hauràs absolt
(ell/ella/vosté) haurà absolt
(nosaltres) haurem absolt
(vosaltres) haureu absolt
(ells/elles/vostés) hauran absolt

Condicional
(jo) absoldria
(tu) absoldries
(ell/ella/vosté) absoldria
(nosaltres) absoldríem
(vosaltres) absoldríeu
(ells/elles/vostés) absoldrien

Condicional perfet
(jo) hauria absolt
(tu) hauries absolt
(ell/ella/vosté) hauria absolt
(nosaltres) hauríem absolt
(vosaltres) hauríeu absolt
(ells/elles/vostés) haurien absolt

SUBJUNTIU
Present
(jo) absolga
(tu) absolgues
(ell/ella/vosté) absolga
(nosaltres) absolguem
(vosaltres) absolgueu
(ells/elles/vostés) absolguen

Perfet
(jo) haja absolt
(tu) hages absolt
(ell/ella/vosté) haja absolt
(nosaltres) hàgem absolt
(vosaltres) hàgeu absolt
(ells/elles/vostés) hagen absolt

Imperfet
(jo) absolguera
(tu) absolgueres
(ell/ella/vosté) absolguera
(nosaltres) absolguérem
(vosaltres) absolguéreu
(ells/elles/vostés) absolgueren

Plusquamperfet
(jo) haguera absolt
(tu) hagueres absolt
(ell/ella/vosté) haguera absolt
(nosaltres) haguérem absolt
(vosaltres) haguéreu absolt
(ells/elles/vostés) hagueren absolt

IMPERATIU
Present

absol (tu)
absolga (ell/ella/vosté)
absolguem (nosaltres)
absoleu (vosaltres)
absolguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar