achaque
m.
1.
[
mal físico
]
alifac, xacra
(
f.
).
Tiene los achaques típicos de la edad.
®
Té els alifacs típics de l'edat.
2.
[
excusa, pretexto
]
excusa
(
f.
),
pretext.
Se marchó con achaque de que le dolía la cabeza.
®
Se n'anà amb l'excusa que li feia mal el cap.
3.
en achaque de
en matèria de, tractant-se de.
En achaque de arte es un ignorante.
®
En matèria d'art és un ignorant.
4.
estar cargado de achaques
estar carregat de punyetes, estar ple d'alifacs.