aclucar
1.
a.
v. tr.
Tancar (els ulls).
Acluca els ulls un moment. El forense va aclucar els ulls al mort.
b.
v. pron.
Se li acluquen els ulls.
c.
aclucar-se d'ulls
Tancar els ulls.
S'aclucà d'ulls i es llançà al buit.
d.
aclucar-se d'ulls
[
fig.
]
No voler considerar, tindre en compte, etc., alguna cosa.
No podem aclucar-nos d'ulls davant d'esta injustícia.
e.
no poder aclucar l'ull
No poder dormir.
No vam poder aclucar l'ull en tota la nit.
2.
a.
v. tr.
Destruir, afonar.
Va aclucar mig barandat d'un colp de maça.
b.
v. pron.
La teulada s'ha aclucat.
c.
v. pron.
Tòrcer-se.
Aclucar-se els fils d'aram d'una gàbia.
3.
v. tr.
Aclaparar.
Els continus accessos de febra l'han aclucat.