acollonar (Diccionari)

acollonar
1. v. tr. [ vulg. ] Acovardir, intimidar. Les seues amenaces el van acollonar.
2. v. pron. [ vulg. ] Pareix molt valent, però s'acollona de seguida.

acollonar (Traducció Valencià-Castellà)

acollonar v. tr. i pron. acojonar ( v. tr. ), acollonar, achantar.

acollonar (Traducció Castellà-Valencià)

acollonar v. tr. i pron. acollonar, acollonir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb acollonar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
acollonar






Participi
acollonat
acollonada
acollonats
acollonades



Gerundi
acollonant






INDICATIU
Present
(jo) acollone
(tu) acollones
(ell/ella/vosté) acollona
(nosaltres) acollonem
(vosaltres) acolloneu
(ells/elles/vostés) acollonen

Perfet
(jo) he acollonat
(tu) has acollonat
(ell/ella/vosté) ha acollonat
(nosaltres) hem acollonat
(vosaltres) heu acollonat
(ells/elles/vostés) han acollonat

Passat simple
(jo) acolloní
(tu) acollonares
(ell/ella/vosté) acollonà
(nosaltres) acollonàrem
(vosaltres) acollonàreu
(ells/elles/vostés) acollonaren

Passat perifràstic
(jo) vaig acollonar
(tu) vas (o vares) acollonar
(ell/ella/vosté) va acollonar
(nosaltres) vam (o vàrem) acollonar
(vosaltres) vau (o vàreu) acollonar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) acollonar

Imperfet
(jo) acollonava
(tu) acollonaves
(ell/ella/vosté) acollonava
(nosaltres) acollonàvem
(vosaltres) acollonàveu
(ells/elles/vostés) acollonaven

Plusquamperfet
(jo) havia acollonat
(tu) havies acollonat
(ell/ella/vosté) havia acollonat
(nosaltres) havíem acollonat
(vosaltres) havíeu acollonat
(ells/elles/vostés) havien acollonat

Passat anterior
(jo) haguí acollonat
(tu) hagueres acollonat
(ell/ella/vosté) hagué acollonat
(nosaltres) haguérem acollonat
(vosaltres) haguéreu acollonat
(ells/elles/vostés) hagueren acollonat

Futur
(jo) acollonaré
(tu) acollonaràs
(ell/ella/vosté) acollonarà
(nosaltres) acollonarem
(vosaltres) acollonareu
(ells/elles/vostés) acollonaran

Futur perfet
(jo) hauré acollonat
(tu) hauràs acollonat
(ell/ella/vosté) haurà acollonat
(nosaltres) haurem acollonat
(vosaltres) haureu acollonat
(ells/elles/vostés) hauran acollonat

Condicional
(jo) acollonaria
(tu) acollonaries
(ell/ella/vosté) acollonaria
(nosaltres) acollonaríem
(vosaltres) acollonaríeu
(ells/elles/vostés) acollonarien

Condicional perfet
(jo) hauria acollonat
(tu) hauries acollonat
(ell/ella/vosté) hauria acollonat
(nosaltres) hauríem acollonat
(vosaltres) hauríeu acollonat
(ells/elles/vostés) haurien acollonat

SUBJUNTIU
Present
(jo) acollone
(tu) acollones
(ell/ella/vosté) acollone
(nosaltres) acollonem
(vosaltres) acolloneu
(ells/elles/vostés) acollonen

Perfet
(jo) haja acollonat
(tu) hages acollonat
(ell/ella/vosté) haja acollonat
(nosaltres) hàgem acollonat
(vosaltres) hàgeu acollonat
(ells/elles/vostés) hagen acollonat

Imperfet
(jo) acollonara
(tu) acollonares
(ell/ella/vosté) acollonara
(nosaltres) acollonàrem
(vosaltres) acollonàreu
(ells/elles/vostés) acollonaren

Plusquamperfet
(jo) haguera acollonat
(tu) hagueres acollonat
(ell/ella/vosté) haguera acollonat
(nosaltres) haguérem acollonat
(vosaltres) haguéreu acollonat
(ells/elles/vostés) hagueren acollonat

IMPERATIU
Present

acollona (tu)
acollone (ell/ella/vosté)
acollonem (nosaltres)
acolloneu (vosaltres)
acollonen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar