aconseguir
1.
v. tr.
Arribar caminant, corrent, nadant, etc., a ajuntar-se (a una persona o a una cosa que va davant).
El ciclista que s'havia ressagat va aconseguir el gran grup. Si no ens afanyem, no el podrem aconseguir.
2.
v. tr.
Perseguir amb insistència.
L'aconseguiren fins que el van atrapar.
3.
v. tr.
Arribar a tocar, colpejar o ferir (algú o alguna cosa) llançant un projectil, un colp, etc.
Li va aconseguir l'ull amb una pedra.
4.
v. tr.
Estar viu algú en l'època (d'un fet) o en el moment en què vivia (una persona).
El iaio va aconseguir la Segona Guerra Mundial.
5.
v. tr.
Arribar a tindre (una edat determinada).
Ha aconseguit la norantena.
6.
v. tr.
[
fig.
]
Arribar a obtindre (el fi proposat, allò que es desitja).
Van aconseguir guanyar-li la partida. No aconseguireu convéncer-lo.