adormir
1.
a.
v. tr.
Fer dormir.
Engrunsava el xiquet perquè s'adormira.
b.
v. pron.
Començar a dormir.
Després de tantes emocions, no aconseguia adormir-me.
c.
v. pron.
[
fig.
]
No posar la deguda activitat en la realització d'una cosa.
Si ens adormim, no acabarem mai.
d.
v. pron. JOCS
Ballar la trompa de tal manera que el seu moviment resulte imperceptible a la mirada.
La trompa s'adorm.
e.
estar adormit
Dormir.
Estava adormida quan heu vingut.
2.
a.
v. tr.
Fer perdre la sensibilitat (a un membre del cos), anestesiar.
Abans d'extraure-li la bala, li van adormir el braç.
b.
v. pron.
Perdre la sensibilitat un membre del cos.
Se m'ha adormit la cama.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Calmar, fer menys viu, (un dolor, una pena, la tristesa, etc.).
Res del que fem aconseguix adormir el seu dolor.
3.
v. pron. CONSTR.
Endurir-se l'algeps pastat, el formigó, l'argamassa, etc., d'edificació.
El ciment s'ha adormit.