adreçar
1.
a.
v. tr.
Posar dret (allò que està tort o corbat), posar pla (allò que està doblegat).
Adreçar un fil d'aram.
b.
v. pron.
Se m'han adreçat els cabells de la por.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Obligar (algú) a corregir-se.
Caldrà adreçar este xiquet, perquè va molt desencaminat.
2.
a.
v. tr.
Fer anar (algú o alguna cosa) de dret a algú o a algun lloc.
Com que té problemes legals, l'hem adreçat a un bon advocat. Des d'aquella discussió, no m'adreça la paraula.
b.
v. pron.
En aquells moments no sabia a qui adreçar-se. S'adreçà a la comissaria de policia més pròxima.
c.
v. pron.
Dirigir la paraula (a algú).
Es va adreçar a mi per a demanar-me parer.
3.
v. intr.
Fer drecera.
Si anem per este camí, adreçarem.
4.
v. tr.
Proveir dels utensilis o dels instruments necessaris per a alguna cosa, per a algun fi.
Adreçaren els hòmens amb armes i municions.
5.
v. tr.
Posar les rodes de davant i de darrere (d'un carruatge) en una mateixa recta.
6.
v. tr. MAR.
Posar dreta (una nau que està més tombada d'una banda que de l'altra).
Els mariners intentaven adreçar el navili.
7.
v. tr. INFORM.
Especificar l'adreça d'un lloc o d'un objecte.
8.
v. tr. TÈXTIL
Fer l'acabament dels teixits amb una operació d'adreçament.