advenir (Diccionari)

advenir
v. intr. Advindre.

advenir (Traducció Valencià-Castellà)

advenir v. intr. ==> advindre

advenir (Traducció Castellà-Valencià)

advenir v. intr. 1. [ venir o llegar ] vindre, venir, arribar.
2. [ venir o llegar accidentalmente ] advindre, advenir.
3. [ suceder, sobrevenir ] esdevindre, esdevenir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb advenir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
advenir






Participi
advingut
advinguda
advinguts
advingudes



Gerundi
advenint






INDICATIU
Present
(jo) advinc
(tu) advens
(ell/ella/vosté) advé
(nosaltres) advenim
(vosaltres) adveniu
(ells/elles/vostés) advenen

Perfet
(jo) he advingut
(tu) has advingut
(ell/ella/vosté) ha advingut
(nosaltres) hem advingut
(vosaltres) heu advingut
(ells/elles/vostés) han advingut

Passat simple
(jo) advinguí
(tu) advingueres
(ell/ella/vosté) advingué
(nosaltres) advinguérem
(vosaltres) advinguéreu
(ells/elles/vostés) advingueren

Passat perifràstic
(jo) vaig advenir
(tu) vas (o vares) advenir
(ell/ella/vosté) va advenir
(nosaltres) vam (o vàrem) advenir
(vosaltres) vau (o vàreu) advenir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) advenir

Imperfet
(jo) advenia
(tu) advenies
(ell/ella/vosté) advenia
(nosaltres) adveníem
(vosaltres) adveníeu
(ells/elles/vostés) advenien

Plusquamperfet
(jo) havia advingut
(tu) havies advingut
(ell/ella/vosté) havia advingut
(nosaltres) havíem advingut
(vosaltres) havíeu advingut
(ells/elles/vostés) havien advingut

Passat anterior
(jo) haguí advingut
(tu) hagueres advingut
(ell/ella/vosté) hagué advingut
(nosaltres) haguérem advingut
(vosaltres) haguéreu advingut
(ells/elles/vostés) hagueren advingut

Futur
(jo) advindré
(tu) advindràs
(ell/ella/vosté) advindrà
(nosaltres) advindrem
(vosaltres) advindreu
(ells/elles/vostés) advindran

Futur perfet
(jo) hauré advingut
(tu) hauràs advingut
(ell/ella/vosté) haurà advingut
(nosaltres) haurem advingut
(vosaltres) haureu advingut
(ells/elles/vostés) hauran advingut

Condicional
(jo) advindria
(tu) advindries
(ell/ella/vosté) advindria
(nosaltres) advindríem
(vosaltres) advindríeu
(ells/elles/vostés) advindrien

Condicional perfet
(jo) hauria advingut
(tu) hauries advingut
(ell/ella/vosté) hauria advingut
(nosaltres) hauríem advingut
(vosaltres) hauríeu advingut
(ells/elles/vostés) haurien advingut

SUBJUNTIU
Present
(jo) advinga
(tu) advingues
(ell/ella/vosté) advinga
(nosaltres) advinguem
(vosaltres) advingueu
(ells/elles/vostés) advinguen

Perfet
(jo) haja advingut
(tu) hages advingut
(ell/ella/vosté) haja advingut
(nosaltres) hàgem advingut
(vosaltres) hàgeu advingut
(ells/elles/vostés) hagen advingut

Imperfet
(jo) advinguera
(tu) advingueres
(ell/ella/vosté) advinguera
(nosaltres) advinguérem
(vosaltres) advinguéreu
(ells/elles/vostés) advingueren

Plusquamperfet
(jo) haguera advingut
(tu) hagueres advingut
(ell/ella/vosté) haguera advingut
(nosaltres) haguérem advingut
(vosaltres) haguéreu advingut
(ells/elles/vostés) hagueren advingut

IMPERATIU
Present

advén (tu)
advinga (ell/ella/vosté)
advinguem (nosaltres)
adveniu (vosaltres)
advinguen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb advenir (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
advenir






Participio
advenido
advenida
advenidos
advenidas



Gerundio
adviniendo






INDICATIVO
Presente
(yo) advengo
(tu) advienes
(el/ella/Ud.) adviene
(nosotros) advenimos
(vosotros) advenís
(ellos/ellas/Uds.) advienen

Pretérito perfecto simple
(yo) advine
(tu) adviniste
(el/ella/Ud.) advino
(nosotros) advinimos
(vosotros) advinisteis
(ellos/ellas/Uds.) advinieron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he advenido
(tu) has advenido
(el/ella/Ud.) ha advenido
(nosotros) hemos advenido
(vosotros) habéis advenido
(ellos/ellas/Uds.) han advenido

Pretérito imperfecto
(yo) advenía
(tu) advenías
(el/ella/Ud.) advenía
(nosotros) adveníamos
(vosotros) adveníais
(ellos/ellas/Uds.) advenían

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había advenido
(tu) habías advenido
(el/ella/Ud.) había advenido
(nosotros) habíamos advenido
(vosotros) habíais advenido
(ellos/ellas/Uds.) habían advenido

Pretérito anterior
(yo) hube advenido
(tu) hubiste advenido
(el/ella/Ud.) hubo advenido
(nosotros) hubimos advenido
(vosotros) hubisteis advenido
(ellos/ellas/Uds.) hubieron advenido

Futuro simple
(yo) advendré
(tu) advendrás
(el/ella/Ud.) advendrá
(nosotros) advendremos
(vosotros) advendréis
(ellos/ellas/Uds.) advendrán

Futuro compuesto
(yo) habré advenido
(tu) habrás advenido
(el/ella/Ud.) habrá advenido
(nosotros) habremos advenido
(vosotros) habréis advenido
(ellos/ellas/Uds.) habrán advenido

Condicional simple
(yo) advendría
(tu) advendrías
(el/ella/Ud.) advendría
(nosotros) advendríamos
(vosotros) advendríais
(ellos/ellas/Uds.) advendrían

Condicional compuesto
(yo) habría advenido
(tu) habrías advenido
(el/ella/Ud.) habría advenido
(nosotros) habríamos advenido
(vosotros) habríais advenido
(ellos/ellas/Uds.) habrían advenido

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) advenga
(tu) advengas
(el/ella/Ud.) advenga
(nosotros) advengamos
(vosotros) advengáis
(ellos/ellas/Uds.) advengan

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya advenido
(tu) hayas advenido
(el/ella/Ud.) haya advenido
(nosotros) hayamos advenido
(vosotros) hayáis advenido
(ellos/ellas/Uds.) hayan advenido

Pretérito imperfecto I
(yo) adviniera
(tu) advinieras
(el/ella/Ud.) adviniera
(nosotros) adviniéramos
(vosotros) advinierais
(ellos/ellas/Uds.) advinieran

Pretérito imperfecto II
(yo) adviniese
(tu) advinieses
(el/ella/Ud.) adviniese
(nosotros) adviniésemos
(vosotros) advinieseis
(ellos/ellas/Uds.) adviniesen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera advenido
(tu) hubieras advenido
(el/ella/Ud.) hubiera advenido
(nosotros) hubiéramos advenido
(vosotros) hubierais advenido
(ellos/ellas/Uds.) hubieran advenido

Futuro simple
(yo) adviniere
(tu) advinieres
(el/ella/Ud.) adviniere
(nosotros) adviniéremos
(vosotros) adviniereis
(ellos/ellas/Uds.) advinieren

Futuro compuesto
(yo) hubiere advenido
(tu) hubieres advenido
(el/ella/Ud.) hubiere advenido
(nosotros) hubiéremos advenido
(vosotros) hubiereis advenido
(ellos/ellas/Uds.) hubieren advenido

IMPERATIVO
Presente

adven (tu)
advenga (el/ella/Ud.)
advengamos (nosotros)
advenid (vosotros)
advengan (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar