afinar
1.
a.
v. tr.
Fer (alguna cosa) més fina, més delicada.
Afinar la pell de la cara. Afinar un licor.
b.
v. tr.
Fer (algú) més fi, més cortés.
Afinar una persona.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Polir, perfeccionar.
Afinar l'estil. Afinar el gust. Afinar les maneres.
d.
v. pron.
Afinar-se les mans. Afinar-se un moscatell. Afinar-se una persona.
2.
v. pron.
Acostar-se molt al fi que es proposa, quasi encertar.
No ha aprovat, però s'ha afinat molt.
3.
v. tr.
Corregir les imperfeccions (d'alguna cosa).
Afinar un rellotge. Afinar un pes. Afinar les cobertes d'un llibre.
4.
v. tr.
Vore o trobar (algú o alguna cosa difícil de trobar).
5.
a.
v. tr. MÚS.
Posar (un instrument musical) a to.
Afinar una guitarra.
b.
v. tr. MÚS.
Produir (un so) amb el to just.
Afinar una nota.
c.
v. tr. abs. MÚS.
Cantar o tocar un instrument musical amb els tons justs.
Té molt bona veu, però no afina gens.
6.
a.
v. tr. METAL·L.
Purificar (un metall) a través de qualsevol procediment.
b.
v. tr. METAL·L.
Obtindre acer per oxidació reduint el contingut en carboni (del ferro colat) i eliminant altres elements que l'impurifiquen.
c.
afinar el gra
METAL·L.
Reduir les dimensions del gra d'un metall.
7.
v. tr. CERÀM.
Eliminar els caires vius (de les peces de terrissa) llimant-les.
8.
v. tr. VIDRE
Mantindre (la pasta de vidre) en fusió durant un cert temps, perquè els materials no dissolts es depositen i les bambolles d'aire se separen.