agafar
1.
a.
v. tr.
Subjectar (algú, algun animal, alguna cosa) amb la mà, amb un instrument adequat, etc., per a retindre-ho, aguantar-ho, desplaçar-ho, utilitzar-ho, per a apoderar-se'n.
Agafar el ratolí per la cua. Agafar algú pel braç. Agafar amb les pinces. Agafar amb les dents. Agafar la carn amb la forqueta. Agafar les verdures de l'hort. Agafar un lladre.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Atrapar, descobrir, (algú) en una mentira, en un engany.
Volies enganyar-me, però t'he agafat.
c.
no haver-hi per on agafar
(algú o alguna cosa)
Ser una persona o una cosa desraonada, deficient, roïna, etc.
És una persona inestable i no hi ha per on agafar-la. Ha fet un projecte que no hi ha per on agafar-lo.
d.
no poder agafar-se ni amb pinces
No tindre consistència.
2.
a.
v. pron.
Aguantar-se valent-se de la mà o de qualsevol instrument, per a evitar ser emportat, per a parar-se, etc.
M'agafe a la barana. Agafar-se a la corda per a no caure.
b.
v. pron.
Els lluitadors s'agafaven amb força.
c.
v. pron.
[
fig.
]
Recórrer a alguna cosa com a pretext, com a ocasió, etc., aprofitar-se d'algú per a salvaguardar-se, per a tindre èxit en una empresa, etc.
Agafar-se a una promesa. Agafar-se a qualsevol excusa.
d.
v. pron.
Apegar-se, especialment un aliment al recipient on es cou.
La llet s'ha agafat.
3.
a.
v. tr.
Servir-se d'un instrument, d'un vehicle, etc.
Agafar el llapis per a escriure. Agafar un taxi.
b.
v. tr.
Agafar una professió. Agafar un ofici.
c.
v. tr.
Agafar la carretera. Agafar una desviació.
d.
v. tr.
Agafar una bona marxa. Agafar velocitat.
e.
agafar les armes
Disposar-se a combatre.
4.
v. tr.
Adjuntar, prendre.
Agafar un jardiner. Agafar algú com a administrador.
5.
a.
v. tr.
Acceptar, rebre en si, (alguna cosa).
Agafar els regals. Este drap agafa molt bé l'aigua.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Prendre (alguna cosa) d'una certa manera, amb una certa disposició.
Agafa les coses de seguida. Agafa les coses molt malament.
c.
v. pron.
Agafar-s'ho tot de broma.
6.
v. tr.
Adquirir.
Agafar un costum. Agafar un vici. Agafar un refredat. Agafar una cosa un sabor determinat. Agafar autoritat. Agafar ascendent.
7.
v. tr.
Ocupar (un cert espai).
La casa agafa cent metres quadrats. La taula agafa tot l'espai.
8.
a.
v. intr.
Arrelar, prendre peu.
Aquella planta no agafarà en estes condicions. L'esqueix va agafar bé.
b.
v. intr.
Produir el seu efecte, aconseguir alguna cosa.
El foc no agafa amb esta humitat.
c.
v. intr.
Subjectar-se o quedar-se, una cosa, en el lloc on s'ha introduït.
Este ganivet no agafa.
9.
v. intr.
Apegar, adherir.
Este adhesiu no agafa.
10.
v. intr.
Començar a fer.
Va agafar a plorar.
11.
a.
v. tr.
Tancar entre dos coses que s'ajunten.
Li va agafar els dits quan tancà la finestra.
b.
v. pron.
Es va agafar els dits quan es va tancar la porta.
12.
v. tr.
Sobrevindre.
La nit els va agafar en el cotxe. Li ha agafat mal de cap. Agafar fred. Agafar por.
13.
agafar-la
[
pop.
]
Emborratxar-se.
Sempre que van de festa, l'agafen.