alba | Diccionari Valencià. Valencià

alba ¹

1. a. f. Primera claror del dia, moment en què naix el dia.

b. a trenc d'alba (o a l'alba, o al rompent de l'alba, o a punta d'alba ) Quan comença a clarejar el dia.

2. f. LIT. En la lírica trobadoresca, gènere on l'autor enamorat es plany de l'arribada del nou dia i de la separació de la seua dama.

3. f. LITÚRGIA Túnica de tela blanca usada pels sacerdots en determinades cerimònies litúrgiques.

alba alba f. 1. [ primera claror del dia ] alba, aurora, amanecer ( m. ), alborada, albor ( m. ).

2. [ gènere literari ] alborada, albada.

3. [ túnica litúrgica ] alba.

4. [ [iàlber] ] álamo blanco ( m. ), chopo ( m. ), pobo ( m. ).

5. álamo.

6. a trenc d'alba (o al rompent de l'alba ) al amanecer.

7. estrela (o estel ) de l'alba lucero del alba.

alba f. 1. [ amanecer ] alba, aurora, albada.

2. [ vestidura litúrgica ] alba.

3. al alba a trenc d'alba.

4. al quebrar (rayar, reír, o romper) el alba a punta de dia (o d'alba ), al rompent de l'alba, a trenc d'alba.

5. la del alba seria cuando ['<-->85] devia ser cap a la matinada quan...

6. rayar (o clarear o romper ) el alba llostrejar, rompre l'alba.