alé
[o
alè
]
1.
a.
m.
Aire que ix dels pulmons durant l'expiració.
b.
aguantar-se l'alé
Estar un cert temps sense respirar.
c.
beure d'un alé
Beure d'un colp, sense respirar.
d.
fer un alé
Reposar un cert temps.
e.
perdre l'alé
Quedar-se sense respiració a causa d'un gran esforç, d'una sorpresa, d'una forta emoció, etc.
f.
prendre alé
Reposar abans de reprendre un treball, un exercici físic, etc.
g.
sense alé
Molt cansat, fatigat.
h.
sense alé
Sorprés.
i.
trencar l'alé
Reposar un poc.
2.
m.
[
fig.
]
Capacitat per a fer un esforç.
No té prou alé per a este treball.
3.
alé de bou
BOT.
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes
(Achillea ageratum),
de fulles oblongues, de flors grogues i de tija llenyosa en la base, molt utilitzada en jardineria.
4.
no fer un alé d'aire
No córrer gens de vent.