alforrar (Diccionari)

alforrar 1
1. v. tr. [ ant. ] Donar llibertat (a esclaus, serfs o presos), deslliurar-los. Alforrar els captius.
2. v. tr. Estalviar, economitzar.
3. no alforrar-se per ningú No tindre consideració a res ni a ningú, no comprometre's per ningú.

alforrar (Traducció Valencià-Castellà)

alforrar v. tr. 1. [ estalviar // alliberar un esclau ] ahorrar.
2. [ els guerrers ] revestir (o forrar ) de cuero.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb alforrar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
alforrar






Participi
alforrat
alforrada
alforrats
alforrades



Gerundi
alforrant






INDICATIU
Present
(jo) alforre
(tu) alforres
(ell/ella/vosté) alforra
(nosaltres) alforrem
(vosaltres) alforreu
(ells/elles/vostés) alforren

Perfet
(jo) he alforrat
(tu) has alforrat
(ell/ella/vosté) ha alforrat
(nosaltres) hem alforrat
(vosaltres) heu alforrat
(ells/elles/vostés) han alforrat

Passat simple
(jo) alforrí
(tu) alforrares
(ell/ella/vosté) alforrà
(nosaltres) alforràrem
(vosaltres) alforràreu
(ells/elles/vostés) alforraren

Passat perifràstic
(jo) vaig alforrar
(tu) vas (o vares) alforrar
(ell/ella/vosté) va alforrar
(nosaltres) vam (o vàrem) alforrar
(vosaltres) vau (o vàreu) alforrar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) alforrar

Imperfet
(jo) alforrava
(tu) alforraves
(ell/ella/vosté) alforrava
(nosaltres) alforràvem
(vosaltres) alforràveu
(ells/elles/vostés) alforraven

Plusquamperfet
(jo) havia alforrat
(tu) havies alforrat
(ell/ella/vosté) havia alforrat
(nosaltres) havíem alforrat
(vosaltres) havíeu alforrat
(ells/elles/vostés) havien alforrat

Passat anterior
(jo) haguí alforrat
(tu) hagueres alforrat
(ell/ella/vosté) hagué alforrat
(nosaltres) haguérem alforrat
(vosaltres) haguéreu alforrat
(ells/elles/vostés) hagueren alforrat

Futur
(jo) alforraré
(tu) alforraràs
(ell/ella/vosté) alforrarà
(nosaltres) alforrarem
(vosaltres) alforrareu
(ells/elles/vostés) alforraran

Futur perfet
(jo) hauré alforrat
(tu) hauràs alforrat
(ell/ella/vosté) haurà alforrat
(nosaltres) haurem alforrat
(vosaltres) haureu alforrat
(ells/elles/vostés) hauran alforrat

Condicional
(jo) alforraria
(tu) alforraries
(ell/ella/vosté) alforraria
(nosaltres) alforraríem
(vosaltres) alforraríeu
(ells/elles/vostés) alforrarien

Condicional perfet
(jo) hauria alforrat
(tu) hauries alforrat
(ell/ella/vosté) hauria alforrat
(nosaltres) hauríem alforrat
(vosaltres) hauríeu alforrat
(ells/elles/vostés) haurien alforrat

SUBJUNTIU
Present
(jo) alforre
(tu) alforres
(ell/ella/vosté) alforre
(nosaltres) alforrem
(vosaltres) alforreu
(ells/elles/vostés) alforren

Perfet
(jo) haja alforrat
(tu) hages alforrat
(ell/ella/vosté) haja alforrat
(nosaltres) hàgem alforrat
(vosaltres) hàgeu alforrat
(ells/elles/vostés) hagen alforrat

Imperfet
(jo) alforrara
(tu) alforrares
(ell/ella/vosté) alforrara
(nosaltres) alforràrem
(vosaltres) alforràreu
(ells/elles/vostés) alforraren

Plusquamperfet
(jo) haguera alforrat
(tu) hagueres alforrat
(ell/ella/vosté) haguera alforrat
(nosaltres) haguérem alforrat
(vosaltres) haguéreu alforrat
(ells/elles/vostés) hagueren alforrat

IMPERATIU
Present

alforra (tu)
alforre (ell/ella/vosté)
alforrem (nosaltres)
alforreu (vosaltres)
alforren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar