aliento
1.
m.
[
aire, respiración
]
alé.
Quedarse sin aliento.
®
Quedar-se sense alé.
2.
m.
[
[iánimo,]
valor
]
ànim, encoratjament.
Infundir aliento.
®
Infondre ànim. Unas palabras de aliento.
®
Unes paraules d'ànim.
3.
m. pl.
[
vigor, capacidad de esfuerzo
]
alé
(
sing.
),
espenta
(
f. sing.
),
empenta
(
f. sing.
).
No tiene los alientos de su padre.
®
No té l'alé
(o
l'espenta
)
de son pare.
4.
aliento vital
principi de vida
(o
vital
),
esperit.
5.
cobrar
(o
tomar
)
aliento
[
reposar
]
prendre alè.
6.
de un aliento
[
sin parar, sin descansar
]
d'una tirada.
7.
dejar sin aliento
[
sorprender
]
deixar gelat
(o
parat
),
deixar sense alenar.
8.
estar sin aliento
[
desanimado
]
estar desanimat
(o
alacaigut
).
9.
exhalar el postrer aliento
[
morir
]
exhalar el darrer
(o
l'últim
)
sospir, exhalar l'ànima
(o
l'esperit
).
10.
perder el aliento
perdre l'alé, desalenar-se.