altre -a
1.
a.
adj.
Que no és la mateixa persona o la mateixa cosa que la sobreentesa o mencionada amb anterioritat.
Anava d'un banda a l'altra. Esta revista ja l'he llegida, dóna-me'n una altra. Dels dos amics, l'un es va casar i l'altre continua fadrí.
b.
pron.
Prendre algú per un altre. S'ho deien l'un a l'altre.
c.
altre que
Diferent de.
Tota conjunció altra que 'si'.
d.
els altres
L'altra gent.
Sempre està pendent del que diran els altres.
e.
l'un i l'altre
Els dos.
L'un i l'altre són conscients del que ha passat.
f.
no altre que ell
Precisament ell, ell mateix.
¡No altre que ell és el causant de la meua desgràcia!
g.
tot altre que no fóra ell
Qualsevol que no fóra ell.
Tot altre que no fóra ell hauria entés el meu comportament.
2.
adj.
Segon.
És un altre Newton.
3.
a.
adj.
Encara un més.
Vull que compres un altre quilo de creïlles.
b.
pron.
En necessite un altre. Vull que me'n portes un altre.
4.
a.
adj.
Restant, la resta.
Còmics, músics, poetes, pintors i totes altres gents de malviure.
b.
pron.
M'has de portar els altres.
5.
a.
l'altra setmana
(o
l'altre mes
, o
l'altre any
)
La setmana, el mes, l'any, anterior.
b.
l'altre dia
Un dia passat pròxim.
6.
adj.
Que no és de la mateixa qualitat, la mateixa condició, la mateixa classe.
Este xic és tot un altre; ha canviat molt.
7.
pron.
Altra cosa, res més.
No hi havia altre a fer que cedir a les seues pretensions.
8.
m.
El proïsme individualitzat, en oposició al
jo.
9.
a altra hora
A una hora anormal.
Sempre ve a altra hora.
10.
altre tant
La mateixa cosa, igual.
Els menuts ploraven, altre tant feien els grans.
11.
altres tants
Igual quantitat.
S'ha examinat dos vegades i altres tantes ha suspés.