alçar
1.
a.
v. tr.
Portar a un nivell més alt.
Alçar el coll de la camisa. Alçar veles. Alçar el braç. Alçar el cap.
b.
v. pron.
Alçar-se de puntetes.
c.
alçar
(alguna cosa)
de terra
Arreplegar-la.
d.
alçar Déu
Elevar l'hòstia i el calze després de la consagració.
e.
alçar el colze
Beure.
f.
alçar el cor
Portar-lo a sentiments més alts.
2.
a.
v. tr.
Separar (una cosa) d'una altra sobre la qual descansa.
Alçar una caixa. Alçar un paquet.
b.
v. pron.
Alçar-se pols.
3.
a.
v. tr.
Enlairar.
b.
v. pron.
Alçar-se un globus.
4.
a.
v. pron.
[
fig.
]
Portar a una condició superior, a un grau superior d'intensitat, a un tant superior.
Alçar l'ànim. Alçar la veu. Alçar la moral.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Apujar.
Alçar els preus. Alçar els imposts.
5.
a.
v. tr.
Augmentar l'alçària (d'alguna cosa).
Esta paret s'ha d'alçar un metre.
b.
v. tr. GRÀF.
Prendre fulls o plecs impresos i disposar-los segons un orde perquè, una vegada reunits, puguen ser lligats.
6.
v. tr. CONSTR.
Edificar, construir.
Ací volen alçar un edifici de vint pisos.
7.
v. tr.
Retirar o arreplegar (alguna cosa) del lloc on es troba.
Alçar el cadàver.
8.
v. tr.
[
fig.
]
Fer cessar, retirar, (alguna cosa que pesa damunt d'algú, com una pena, un impost, una prohibició, etc.).
Alçar un castic. Alçar l'arrest.
9.
a.
v. tr.
Fer nàixer, suscitar, desvetlar, promoure.
La notícia va alçar una gran expectació.
b.
v. pron.
Alçar-se vent.
10.
a.
v. tr.
Posar dret (qui està gitat o assentat).
Necessite ajuda per a alçar el malalt.
b.
v. pron.
Posar-se dret qui està gitat o assentat.
El xiquet es va alçar a soles.
c.
v. pron.
Eixir del llit.
Hui m'he alçat molt prompte.
11.
v. tr.
Posar (una cosa) en el seu lloc, on estiga ben guardada.
Alça els llençols en el primer calaix de l'armari.
12.
v. intr. JOCS
En el joc de cartes, prendre'n algunes del muntó, abans de jugar, per a posar-les davall de les altres a fi d'alterar l'orde en què estaven i evitar fraus.
13.
v. pron.
Sobreeixir arribant a una certa alçària.
El campanar s'alça majestuós enmig del poble.
14.
v. pron.
[
esp.
]
Rebel·lar-se, revoltar-se, contra l'autoritat, contra un invasor, etc.
Incitaven la població a alçar-se contra el tirà.
15.
a.
v. tr. CAÇA
Fer eixir (la caça) del lloc on està amb reclams o espantant-la.
b.
v. pron. CAÇA
Alçar-se un vol d'ànecs.
16.
v. pron. ECON.
Fer bancarrota ocultant o alienant els seus béns per a no pagar els creditors, un mercader, un home de negocis, etc.
17.
v. tr.
Ventar les campanes i pujar-les fins al punt més alt establit, on, de boca enlaire, queden parades.
18.
v. pron. JOCS
Deixar el joc, un jugador, i anar-se'n amb els guanys sense esperar que els perdedors puguen fer les paus.
19.
v. intr.
Tindre d'alt.
No alça dos pams de terra.
20.
alça!
Exclamació ponderant alguna cosa o refusant una exageració.
21.
alçar acta
Redactar un document a fi que quede constància d'un fet, d'un acord o d'una manifestació de voluntat.
22.
alçar aigua
Posar-ne una font a l'abast de l'home.
23.
alçar el setge d'una ciutat
Retirar les tropes que la tenien assetjada.
24.
alçar la llebre
Despertar l'atenció sobre un assumpte fent, així, que altres puguen aprofitar-se'n.
25.
alçar la veu en una assemblea
Parlar-hi.
26.
alçar un pla
Prendre, sobre el terreny i amb els mitjans tècnics adequats, les mesures necessàries per a traçar-lo.
27.
alçar-se el dia
Asserenar-se un dia que ha començat núvol, plujós, etc.