amanir (Diccionari)

amanir
1. a. v. tr. Disposar, preparar. Amaniu la taula, que ja és hora de dinar.
b. v. pron. Amaniu-vos que ens n'anem.
2. v. tr. [ esp. ] Condimentar (certs aliments) amb oli, vinagre, sal, etc. Amanir l'ensalada. Amanir el bullit.
3. v. tr. [ fig. ] Compondre (una explicació, una disculpa, etc.). Si arribem tard al treball, haurem d'amanir una bona excusa.

amanir (Traducció Valencià-Castellà)

amanir 1. v. tr. [ condimentar ] condimentar, aliñar, aderezar.
2. v. tr. i pron. [ preparar ] preparar, disponer.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb amanir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
amanir






Participi
amanit
amanida
amanits
amanides



Gerundi
amanint






INDICATIU
Present
(jo) amanisc
(tu) amaneixes (o amanixes)
(ell/ella/vosté) amaneix (o amanix)
(nosaltres) amanim
(vosaltres) amaniu
(ells/elles/vostés) amaneixen (o amanixen)

Perfet
(jo) he amanit
(tu) has amanit
(ell/ella/vosté) ha amanit
(nosaltres) hem amanit
(vosaltres) heu amanit
(ells/elles/vostés) han amanit

Passat simple
(jo) amaní
(tu) amanires
(ell/ella/vosté) amaní
(nosaltres) amanírem
(vosaltres) amaníreu
(ells/elles/vostés) amaniren

Passat perifràstic
(jo) vaig amanir
(tu) vas (o vares) amanir
(ell/ella/vosté) va amanir
(nosaltres) vam (o vàrem) amanir
(vosaltres) vau (o vàreu) amanir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) amanir

Imperfet
(jo) amania
(tu) amanies
(ell/ella/vosté) amania
(nosaltres) amaníem
(vosaltres) amaníeu
(ells/elles/vostés) amanien

Plusquamperfet
(jo) havia amanit
(tu) havies amanit
(ell/ella/vosté) havia amanit
(nosaltres) havíem amanit
(vosaltres) havíeu amanit
(ells/elles/vostés) havien amanit

Passat anterior
(jo) haguí amanit
(tu) hagueres amanit
(ell/ella/vosté) hagué amanit
(nosaltres) haguérem amanit
(vosaltres) haguéreu amanit
(ells/elles/vostés) hagueren amanit

Futur
(jo) amaniré
(tu) amaniràs
(ell/ella/vosté) amanirà
(nosaltres) amanirem
(vosaltres) amanireu
(ells/elles/vostés) amaniran

Futur perfet
(jo) hauré amanit
(tu) hauràs amanit
(ell/ella/vosté) haurà amanit
(nosaltres) haurem amanit
(vosaltres) haureu amanit
(ells/elles/vostés) hauran amanit

Condicional
(jo) amaniria
(tu) amaniries
(ell/ella/vosté) amaniria
(nosaltres) amaniríem
(vosaltres) amaniríeu
(ells/elles/vostés) amanirien

Condicional perfet
(jo) hauria amanit
(tu) hauries amanit
(ell/ella/vosté) hauria amanit
(nosaltres) hauríem amanit
(vosaltres) hauríeu amanit
(ells/elles/vostés) haurien amanit

SUBJUNTIU
Present
(jo) amanisca
(tu) amanisques
(ell/ella/vosté) amanisca
(nosaltres) amanim
(vosaltres) amaniu
(ells/elles/vostés) amanisquen

Perfet
(jo) haja amanit
(tu) hages amanit
(ell/ella/vosté) haja amanit
(nosaltres) hàgem amanit
(vosaltres) hàgeu amanit
(ells/elles/vostés) hagen amanit

Imperfet
(jo) amanira
(tu) amanires
(ell/ella/vosté) amanira
(nosaltres) amanírem
(vosaltres) amaníreu
(ells/elles/vostés) amaniren

Plusquamperfet
(jo) haguera amanit
(tu) hagueres amanit
(ell/ella/vosté) haguera amanit
(nosaltres) haguérem amanit
(vosaltres) haguéreu amanit
(ells/elles/vostés) hagueren amanit

IMPERATIU
Present

amaneix (o amanix) (tu)
amanisca (ell/ella/vosté)
amanim (nosaltres)
amaniu (vosaltres)
amanisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar