ambient (Diccionari)

ambient
1. adj. Dit d'un fluid que envolta, que circula al voltant. L'aire ambient. El medi ambient.
2. a. m. Allò que envolta, que circula al voltant d'una cosa, especialment l'aire, el medi. Un ambient carregat.
b. m. [ fig. ] Conjunt de condicions o de circumstàncies físiques, socials, econòmiques, culturals, etc., d'un lloc, d'una col·lectivitat, d'una època, etc. Va créixer en un ambient hostil. Esta il·luminació proporciona un ambient íntim a la sala. Procedix d'un ambient refinat. Pertanyem a ambients molt diferents.
3. m. AUDIOVIS./TEATRE Medi material, moral, etc., en què se situa l'acció d'una obra teatral o cinematogràfica.
4. m. ARQUIT./URBAN. Conjunt d'elements que integren el camp de percepció visual.
5. a. m. ECOL. Conjunt de factors físics, químics i biològics a què està sotmés un ser viu.
b. m. ECOL. Medi.
6. m. PSIC. Conjunt d'elements o de circumstàncies que poden actuar sobre l'individu.
7. fer ambient Animar (una conversació, una reunió).

ambient (Traducció Valencià-Castellà)

ambient adj. i m. 1. ambiente.
2. fer ambient dar ambiente.

Et pot interessar