amor
1.
a.
m.
(o
f.
)
Inclinació o afició profunda que se sent per una persona.
Amor fraternal. Amor filial. Amor paternal.
b.
m.
(o
f.
)
Inclinació viva i desinteressada cap a una cosa, una doctrina, unes idees, etc.
Amor a la pàtria. Amor al treball. Amor a la veritat.
c.
amb amor
Amb l'atenció especial que dicta l'amor.
Un menjar fet amb amor.
d.
amor de Déu
Amor de l'home per Déu.
e.
amor propi
Estima de si mateix que porta a no deixar-se sobrepassar pels altres, a no fer un mal paper, etc.
f.
per amor a l'art
D'una manera desinteressada.
g.
per l'amor de Déu
Per caritat.
h.
tocar l'amor propi
Dir o fer a algú alguna cosa que l'afecta molt.
2.
a.
m.
(o
f.
)
Inclinació profunda i apassionada, afecte intens, que una persona sent cap a una altra, generalment basada en l'atracció sexual, però que sovint comporta uns altres sentiments.
L'amor que hi ha entre marit i muller.
b.
m.
(o
f.
)
[
p. anal.
]
Els amors dels pardalets.
c.
amor cortés
LIT.
Concepció de l'amor basada en el vassallatge feudal al servici de la dama, que caracteritzà la poesia trobadoresca medieval.
d.
amor lliure
Llibertat en les relacions sexuals, sense cap tipus de lligam afectiu, religiós, etc.
e.
amor platònic
Amor idealitzat, que exclou conscientment la relació sexual.
f.
fer l'amor
(amb algú)
Fer l'acte sexual.
g.
fer l'amor
(a algú)
Cortejar, festejar.
3.
m.
(o
f.
)
Objecte de l'amor, persona amada.
Ella és el meu verdader amor.
4.
per amor de
[
ant.
]
Per atenció a, per raó de.