amoïnar (Diccionari)

amoïnar
1. a. v. tr. Produir una sensació d'intranquil·litat, inquietar, preocupar. La falta de notícies l'amoïnava.
b. v. tr. Importunar, molestar. No amoïnes el pare amb eixos assumptes.
2. v. pron. Preocupar-se, inquietar-se. No vull que t'amoïnes per res.

amoïnar (Traducció Valencià-Castellà)

amoïnar 1. v. tr. [ molestar ] molestar, importunar.
2. v. tr. i pron. [ preocupar ] preocupar, inquietar.
3. v. tr. trastornar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb amoïnar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
amoïnar






Participi
amoïnat
amoïnada
amoïnats
amoïnades



Gerundi
amoïnant






INDICATIU
Present
(jo) amoïne
(tu) amoïnes
(ell/ella/vosté) amoïna
(nosaltres) amoïnem
(vosaltres) amoïneu
(ells/elles/vostés) amoïnen

Perfet
(jo) he amoïnat
(tu) has amoïnat
(ell/ella/vosté) ha amoïnat
(nosaltres) hem amoïnat
(vosaltres) heu amoïnat
(ells/elles/vostés) han amoïnat

Passat simple
(jo) amoïní
(tu) amoïnares
(ell/ella/vosté) amoïnà
(nosaltres) amoïnàrem
(vosaltres) amoïnàreu
(ells/elles/vostés) amoïnaren

Passat perifràstic
(jo) vaig amoïnar
(tu) vas (o vares) amoïnar
(ell/ella/vosté) va amoïnar
(nosaltres) vam (o vàrem) amoïnar
(vosaltres) vau (o vàreu) amoïnar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) amoïnar

Imperfet
(jo) amoïnava
(tu) amoïnaves
(ell/ella/vosté) amoïnava
(nosaltres) amoïnàvem
(vosaltres) amoïnàveu
(ells/elles/vostés) amoïnaven

Plusquamperfet
(jo) havia amoïnat
(tu) havies amoïnat
(ell/ella/vosté) havia amoïnat
(nosaltres) havíem amoïnat
(vosaltres) havíeu amoïnat
(ells/elles/vostés) havien amoïnat

Passat anterior
(jo) haguí amoïnat
(tu) hagueres amoïnat
(ell/ella/vosté) hagué amoïnat
(nosaltres) haguérem amoïnat
(vosaltres) haguéreu amoïnat
(ells/elles/vostés) hagueren amoïnat

Futur
(jo) amoïnaré
(tu) amoïnaràs
(ell/ella/vosté) amoïnarà
(nosaltres) amoïnarem
(vosaltres) amoïnareu
(ells/elles/vostés) amoïnaran

Futur perfet
(jo) hauré amoïnat
(tu) hauràs amoïnat
(ell/ella/vosté) haurà amoïnat
(nosaltres) haurem amoïnat
(vosaltres) haureu amoïnat
(ells/elles/vostés) hauran amoïnat

Condicional
(jo) amoïnaria
(tu) amoïnaries
(ell/ella/vosté) amoïnaria
(nosaltres) amoïnaríem
(vosaltres) amoïnaríeu
(ells/elles/vostés) amoïnarien

Condicional perfet
(jo) hauria amoïnat
(tu) hauries amoïnat
(ell/ella/vosté) hauria amoïnat
(nosaltres) hauríem amoïnat
(vosaltres) hauríeu amoïnat
(ells/elles/vostés) haurien amoïnat

SUBJUNTIU
Present
(jo) amoïne
(tu) amoïnes
(ell/ella/vosté) amoïne
(nosaltres) amoïnem
(vosaltres) amoïneu
(ells/elles/vostés) amoïnen

Perfet
(jo) haja amoïnat
(tu) hages amoïnat
(ell/ella/vosté) haja amoïnat
(nosaltres) hàgem amoïnat
(vosaltres) hàgeu amoïnat
(ells/elles/vostés) hagen amoïnat

Imperfet
(jo) amoïnara
(tu) amoïnares
(ell/ella/vosté) amoïnara
(nosaltres) amoïnàrem
(vosaltres) amoïnàreu
(ells/elles/vostés) amoïnaren

Plusquamperfet
(jo) haguera amoïnat
(tu) hagueres amoïnat
(ell/ella/vosté) haguera amoïnat
(nosaltres) haguérem amoïnat
(vosaltres) haguéreu amoïnat
(ells/elles/vostés) hagueren amoïnat

IMPERATIU
Present

amoïna (tu)
amoïne (ell/ella/vosté)
amoïnem (nosaltres)
amoïneu (vosaltres)
amoïnen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar