anar (Diccionari)

anar
1. v. intr. Moure's passant d'un punt a un altre en una direcció determinada, per un camí determinat, d'una manera determinada, amb un vehicle determinat, etc. Anar fora, a l'esquerra, amunt, avall. Anar per la vorera. Anar pel camí de la dreta. Anar per mar. Anar de pressa. Anar a les fosques. Anar a peu. Anar amb cotxe.
2. a. v. intr. Moure's dirigint-se a un lloc determinat que no és ací ni aquí, que s'expressa per mitjà d'un adverbi o d'una frase adverbial. Anar a la facultat. Anar a l'hort. Anar al mercat. Anar a casa dels pares. Una melodia que va directa a l'ànima.
b. anar i vindre Moure's en direccions contràries. Contemplar l'anar i vindre dels transeünts.
c. d'anar i tornar D'anada i tornada. Un bitllet d'anar i tornar a Alacant.
3. a. v. intr. Dirigir-se, ser portat, cap a un fi. Anar a la ruïna. Anar a la victòria. Si continues així, no aniràs molt lluny.
b. v. intr. Tendir a. El seu fill anava per a ministre.
c. v. intr. Pretendre. El Mallorca va per la Copa.
d. v. intr. Intentar perjudicar. Des que saben que no sóc de la seua corda, van per mi i em volen fer mal.
e. v. intr. Acostar-se a una edat determinada. Anar pels cinquanta anys.
f. anar a la seua Seguir la pròpia voluntat amb total independència. No sé si dir-li alguna cosa, perquè ell sempre va a la seua.
g. anar a totes Jugar-s'ho tot. Si volem aconseguir-ho hem d'anar a totes.
h. anar per faena Fer el que cal sense entretindre's, sense perdre el temps. No discutim més i anem per faena.
i. no anar enlloc No conduir a res, no ser bo per a res. Esta discussió no va enlloc.
4. v. intr. Posar en joc. Van totes les fitxes als rojos. Va un sopar que jo tinc raó. En això va la meua reputació. Ens hi va la vida. M'hi va el coll.
5. v. intr. Entrar en joc. Hi vaig amb mil pessetes. Vaig!
6. v. intr. Unit a un infinitiu a través de la preposició a, significa dirigir-se a complir l'acció expressada per l'infinitiu. El baló va anar a entrar en la porteria.
7. v. intr. Unit a un infinitiu a través de les preposicions a o per, indica la imminència de l'acció expressada per l'infinitiu. El xiquet anava a caure.
8. a. v. intr. [ pop. ] Fer de cos, defecar. Hui ha anat tres voltes.
b. anar de ventre [ pop. ] Defecar. Fa tres dies que no va de ventre.
9. a. v. intr. Funcionar, procedir, realitzar-se d'una manera determinada. Este aparell no va bé. El cor li va malament. Com va anar l'examen? Anar a males penes. El negoci va millor del que esperàvem.
b. v. intr. És utilitzat interrogativament en fórmules de salutació per a demostrar interés. Com va això? Com anem?
c. anar ballador (o cantador , etc.) Tindre ganes de ballar, de cantar, etc.
d. no poder anar ni amb corrioles (o amb rodes , o simplement no poder anar ) Ser inadmissible.
10. v. intr. Vendre's, una mercaderia, a un preu determinat. A quant van les pomes? Anar car. Anar a bon preu. Enguany, les taronges van molt barates.
11. v. intr. Presentar-se vestit o arreglat d'una certa manera, amb una peça de vestir determinada, etc. Anar en bata. Anar amb jaqueta. Anar d'estiu. Anar de moda. Va molt mudat. Anava completament despullat. Anar descalç.
12. v. intr. Seguit d'un gerundi, indica la continuïtat d'una acció. Els arbres van creixent. Cal anar treballant.
13. a. v. intr. Adequar-se a un fi determinat, a una destinació, a un gust, etc. Este vestit no et va bé. Eixe pentinat tan sofisticat no li va gens.
b. anar ample (alguna cosa a algú) Ser superior a les seues aptituds. El càrrec li va ample.
14. v. intr. Tindre el seu lloc adequat o usual en un lloc determinat. Estos plats van en l'armari de la cuina. Estes cadires van en la sala.
15. v. intr. Conduir, portar, un camí, a un lloc determinat. Seguix el camí que va a l'ermita. La carretera que va al meu poble.
16. v. intr. Estendre's entre dos punts, entre dos valors, haver-hi una diferència o una distància determinades entre dos punts, entre dos valors. El moble ha d'anar de columna a columna. De tres a cinc en van dos.
17. v. intr. Les formes auxiliars dels presents d'indicatiu i de subjuntiu d' anar servixen per a formar, amb un infinitiu, els temps perifràstics: perfet d'indicatiu, pretèrit anterior (amb l'auxiliar haver) i perfet de subjuntiu. Vam menjar molts pastissos. Quan va haver de dir-ho, es posà molt nerviós. M'agradà molt que el vages fer callar.
18. a. anar darrere Buscar, mirar d'aconseguir, procurar. Va darrere de convertir-se en director general de l'empresa.
b. anar darrere (o al darrere ) (d'algú) Interessar-se per eixa persona, voler tindre relacions amb ella. Ja fa temps que Joan va darrere d'ella, però no ha aconseguit res.
19. ...va, ...ve Expressió amb què es referixen una sèrie d'esdeveniments alternatius entre dos subjectes. Bufetada va, bufetada ve.
20. anar a càrrec de Ser a càrrec de. La conferència anirà a càrrec del rector.
21. anar a més Millorar, progressar, enriquir-se. L'empresa ha anat a més durant els últims anys.
22. anar avant i arrere Vacil·lar, ser molt voluble. No vages avant i arrere, i decidix-te d'una vegada.
23. anar de poc (o de res ) com (o que ) no Faltar-se'n poc per a. Ha anat de poc com no es mata.
24. anar d'Herodes a Pilat Fer gestions infructuoses i llargues. He passat el dia anant d'Herodes a Pilat.
25. anar-hi Tindre (una cosa) una implicació important en una altra, dependre'n. He d'aprovar el pròxim examen, perquè m'hi va el curs sencer.
26. com més va (o anava , o anem ) Com més temps transcorre. Com més va més ens estimem. Com més va menys ho entenc.
27. de tot anar Corrent, usual. Un vestit de tot anar.
28. fer anar Moure, menejar, fer que funcione alguna cosa. Fer anar les cames. El rellotge s'ha trencat, i no el puc fer anar.
29. fer anar de qualsevol manera Malmenar. Ja li he advertit que eixa dona el farà anar de qualsevol manera.
30. fer anar dret Obligar a comportar-se bé. Este mestre farà anar dret el xiquet.
31. fer anar el de dalt baix Capgirar. No intentes fer anar el de dalt baix, perquè no ens convenceràs.
32. fer anar el de dalt baix Escandalitzar. Esta notícia és una autèntica bomba: farà anar el de dalt baix arreu del país.
33. ja hi estem anant Expressió que invita a mamprendre alguna acció immediatament. Ja hi estem anant, que ell necessita la nostra ajuda.
34. no anar ni vindre (en alguna cosa) res (a algú) No tindre-hi cap interés ni intervenció. Tu calla, que en això no et va ni et ve res.
35. no saber de què va (alguna cosa) Ignorar. Este no sap de què va la cosa.
36. sense com va ni com ve De manera imprecisa. Ens contà el cas, però molt per damunt, sense com va ni com ve.
37. sense com va ni com ve Sense que res ho justifique. I sense com va ni com ve, m'amollà una galtada.
38. si anem a mirar Si volem ser justs. Si anem a mirar, ella té raó en moltes coses.
39. va com va Depén. Estàs content? Va com va.
40. vés i fila Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres. Vés i fila, home! Que ja estic farta de tu.

anar (Traducció Valencià-Castellà)

anar v. intr. 1. marchar,, largar ( v. tr. ), ir, andar.
2. ...va, ...ve va, viene.
3. anar a càrrec de a cargo de.
4. anar a la seua ir a lo mío (tuyo, nuestro).
5. anar a més ir a más.
6. anar a totes
7. anar ample venir (algo) ancho (a alguien).
8. anar avant i arrere
9. anar ballador (o cantador, etc. )
10. anar darrere ir detrás (de algo), ir detrás (de algo o alguien), ir detrás (de algo), ir detrás (de algo o alguien).
11. anar de poc com (o que ) (o anar de res com (o que ) estar a punto de, faltar poco para (algo).
12. anar d'Herodes a Pilat ir de la Ceca a la Meca, andar (o ir ) de Herodes a Pilatos.
13. anar i vindre ir y venir.
14. anar per faena no perder el tiempo.
15. anar sempre davant davant
16. anar-hi
17. com més va (o anava , o anem ) cada día, cada vez.
18. d'anar i tornar de ida y vuelta.
19. de tot anar ser (alguna cosa) el pan nuestro de cada día.
20. fer anar mover.
21. fer anar de qualsevol manera de cualquier manera.
22. fer anar dret meter (a uno) en vereda.
23. fer anar el de dalt baix volver lo de abajo arriba (o lo de arriba abajo ).
24. ja hi estem anant ¡andando!
25. no anar enlloc no servir para nada, no conducir a nada.
26. no anar ni vindre (en alguna cosa) no irle ni venirle (a uno en una cosa).
27. no poder anar ni amb corrioles (o amb rodes , o simplement no poder anar ) no ir (o no marchar ) de ninguna manera.
28. no saber de què va no saber de qué va.
29. sense com va ni com ve sin saber cómo ni porqué.
30. si anem a mirar
31. va com va según y como.
32. vés i fila

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb anar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
anar






Participi
anat
anada
anats
anades



Gerundi
anant






INDICATIU
Present
(jo) vaig
(tu) vas
(ell/ella/vosté) va
(nosaltres) anem
(vosaltres) aneu
(ells/elles/vostés) van

Perfet
(jo) he anat
(tu) has anat
(ell/ella/vosté) ha anat
(nosaltres) hem anat
(vosaltres) heu anat
(ells/elles/vostés) han anat

Passat simple
(jo) aní
(tu) anares
(ell/ella/vosté) anà
(nosaltres) anàrem
(vosaltres) anàreu
(ells/elles/vostés) anaren

Passat perifràstic
(jo) vaig anar
(tu) vas (o vares) anar
(ell/ella/vosté) va anar
(nosaltres) vam (o vàrem) anar
(vosaltres) vau (o vàreu) anar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) anar

Imperfet
(jo) anava
(tu) anaves
(ell/ella/vosté) anava
(nosaltres) anàvem
(vosaltres) anàveu
(ells/elles/vostés) anaven

Plusquamperfet
(jo) havia anat
(tu) havies anat
(ell/ella/vosté) havia anat
(nosaltres) havíem anat
(vosaltres) havíeu anat
(ells/elles/vostés) havien anat

Passat anterior
(jo) haguí anat
(tu) hagueres anat
(ell/ella/vosté) hagué anat
(nosaltres) haguérem anat
(vosaltres) haguéreu anat
(ells/elles/vostés) hagueren anat

Futur
(jo) aniré
(tu) aniràs
(ell/ella/vosté) anirà
(nosaltres) anirem
(vosaltres) anireu
(ells/elles/vostés) aniran

Futur perfet
(jo) hauré anat
(tu) hauràs anat
(ell/ella/vosté) haurà anat
(nosaltres) haurem anat
(vosaltres) haureu anat
(ells/elles/vostés) hauran anat

Condicional
(jo) aniria
(tu) aniries
(ell/ella/vosté) aniria
(nosaltres) aniríem
(vosaltres) aniríeu
(ells/elles/vostés) anirien

Condicional perfet
(jo) hauria anat
(tu) hauries anat
(ell/ella/vosté) hauria anat
(nosaltres) hauríem anat
(vosaltres) hauríeu anat
(ells/elles/vostés) haurien anat

SUBJUNTIU
Present
(jo) vaja
(tu) vages
(ell/ella/vosté) vaja
(nosaltres) anem
(vosaltres) aneu
(ells/elles/vostés) vagen

Perfet
(jo) haja anat
(tu) hages anat
(ell/ella/vosté) haja anat
(nosaltres) hàgem anat
(vosaltres) hàgeu anat
(ells/elles/vostés) hagen anat

Imperfet
(jo) anara
(tu) anares
(ell/ella/vosté) anara
(nosaltres) anàrem
(vosaltres) anàreu
(ells/elles/vostés) anaren

Plusquamperfet
(jo) haguera anat
(tu) hagueres anat
(ell/ella/vosté) haguera anat
(nosaltres) haguérem anat
(vosaltres) haguéreu anat
(ells/elles/vostés) hagueren anat

IMPERATIU
Present

vés (tu)
vaja (ell/ella/vosté)
anem (nosaltres)
aneu (vosaltres)
vagen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar