anhídrid
1.
m. QUÍM.
Compost format per oxigen i un element no metàl·lic, capaç de formar un àcid quan es combina amb l'aigua.
2.
anhídrid arsènic
QUÍM.
Sòlid blanc verinós d'aspecte vitri, compost d'arsènic pentavalent i oxigen, molt soluble en aigua i en alcohol
3.
anhídrid arseniós
QUÍM.
Sòlid blanc, compost d'arsènic trivalent i oxigen, sublimable, soluble en aigua calenta i molt verinós, usat en farmàcia, en les indústries del vidre i del cuir i per a exterminar animals i plantes nocius. Conegut comunament amb els noms d'
arsènic
i
arsènic blanc
.
4.
anhídrid bòric
QUÍM.
Sòlid no cristal·litzable, incolor, transparent, compost de bor i oxigen i que, combinat amb l'aigua, forma l'àcid bòric.
5.
anhídrid carbònic
QUÍM.
Diòxid de carboni.
6.
anhídrid maleic
[C
[dn<-->5]
4
H
[dn<-->5]
2
O
[dn<-->5]
3
]
Anhídrid corresponent a l'àcid maleic.
7.
anhídrid nítr
QUÍM.
ic
Sòlid blanc, compost de nitrogen i oxigen, inestable, desprén oxigen quan es descompon i es combina amb l'aigua formant l'àcid nítric amb producció de calor.
8.
anhídrid sulfúri
QUÍM.
c
Sòlid incolor i cristal·lí, compost de sofre i oxigen, que es combina amb l'aigua per a formar àcid sulfúric. És corrosiu, tòxic i irritant per a les mucoses.
9.
anhídrid sulfurós
Diòxid de sofre.