apel·lar (Diccionari)

apel·lar 1
1. v. intr. Recórrer a una persona o a una cosa en un cas de necessitat. Va apel·lar a la seua generositat per aconseguir el que volia.
2. v. intr. DRET Interposar una apel·lació. Han apel·lat contra la sentència.

apel·lar (Traducció Valencià-Castellà)

apel·lar v. intr. apelar, alzar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb apel·lar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
apel·lar






Participi
apel·lat
apel·lada
apel·lats
apel·lades



Gerundi
apel·lant






INDICATIU
Present
(jo) apel·le
(tu) apel·les
(ell/ella/vosté) apel·la
(nosaltres) apel·lem
(vosaltres) apel·leu
(ells/elles/vostés) apel·len

Perfet
(jo) he apel·lat
(tu) has apel·lat
(ell/ella/vosté) ha apel·lat
(nosaltres) hem apel·lat
(vosaltres) heu apel·lat
(ells/elles/vostés) han apel·lat

Passat simple
(jo) apel·lí
(tu) apel·lares
(ell/ella/vosté) apel·là
(nosaltres) apel·làrem
(vosaltres) apel·làreu
(ells/elles/vostés) apel·laren

Passat perifràstic
(jo) vaig apel·lar
(tu) vas (o vares) apel·lar
(ell/ella/vosté) va apel·lar
(nosaltres) vam (o vàrem) apel·lar
(vosaltres) vau (o vàreu) apel·lar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) apel·lar

Imperfet
(jo) apel·lava
(tu) apel·laves
(ell/ella/vosté) apel·lava
(nosaltres) apel·làvem
(vosaltres) apel·làveu
(ells/elles/vostés) apel·laven

Plusquamperfet
(jo) havia apel·lat
(tu) havies apel·lat
(ell/ella/vosté) havia apel·lat
(nosaltres) havíem apel·lat
(vosaltres) havíeu apel·lat
(ells/elles/vostés) havien apel·lat

Passat anterior
(jo) haguí apel·lat
(tu) hagueres apel·lat
(ell/ella/vosté) hagué apel·lat
(nosaltres) haguérem apel·lat
(vosaltres) haguéreu apel·lat
(ells/elles/vostés) hagueren apel·lat

Futur
(jo) apel·laré
(tu) apel·laràs
(ell/ella/vosté) apel·larà
(nosaltres) apel·larem
(vosaltres) apel·lareu
(ells/elles/vostés) apel·laran

Futur perfet
(jo) hauré apel·lat
(tu) hauràs apel·lat
(ell/ella/vosté) haurà apel·lat
(nosaltres) haurem apel·lat
(vosaltres) haureu apel·lat
(ells/elles/vostés) hauran apel·lat

Condicional
(jo) apel·laria
(tu) apel·laries
(ell/ella/vosté) apel·laria
(nosaltres) apel·laríem
(vosaltres) apel·laríeu
(ells/elles/vostés) apel·larien

Condicional perfet
(jo) hauria apel·lat
(tu) hauries apel·lat
(ell/ella/vosté) hauria apel·lat
(nosaltres) hauríem apel·lat
(vosaltres) hauríeu apel·lat
(ells/elles/vostés) haurien apel·lat

SUBJUNTIU
Present
(jo) apel·le
(tu) apel·les
(ell/ella/vosté) apel·le
(nosaltres) apel·lem
(vosaltres) apel·leu
(ells/elles/vostés) apel·len

Perfet
(jo) haja apel·lat
(tu) hages apel·lat
(ell/ella/vosté) haja apel·lat
(nosaltres) hàgem apel·lat
(vosaltres) hàgeu apel·lat
(ells/elles/vostés) hagen apel·lat

Imperfet
(jo) apel·lara
(tu) apel·lares
(ell/ella/vosté) apel·lara
(nosaltres) apel·làrem
(vosaltres) apel·làreu
(ells/elles/vostés) apel·laren

Plusquamperfet
(jo) haguera apel·lat
(tu) hagueres apel·lat
(ell/ella/vosté) haguera apel·lat
(nosaltres) haguérem apel·lat
(vosaltres) haguéreu apel·lat
(ells/elles/vostés) hagueren apel·lat

IMPERATIU
Present

apel·la (tu)
apel·le (ell/ella/vosté)
apel·lem (nosaltres)
apel·leu (vosaltres)
apel·len (ells/elles/vostés)

Et pot interessar