aplomar
1.
v. tr.
Valdre's de la plomada a l'alçar (una paret), al clavar (un pal) en terra, etc., per a assegurar-ne la verticalitat.
2.
v. pron.
Caure a plom, afonar-se.
L'edifici es va aplomar.
3.
caure aplomat
Caure (una persona, un objecte) verticalment.
Va caure aplomat des del terrat. Cau un sol aplomat.
4.
caure aplomat
Caure (una persona, un animal) com fulminat.
Va caure aplomat del colp que va rebre.
5.
caure aplomat
Tindre un caient (una cortina, un vestit) correcte.
Els domassos queien aplomats.