aprimar (Diccionari)

aprimar
1. a. v. tr. Fer tornar prim, reduir la grossària (d'una cosa). Cal aprimar este estant de fusta.
b. v. pron. Tornar-se prim. La teua germana s'ha aprimat molt.
c. aprimar-se els núvols Fer-se menys densos, tendir a esvair-se.
2. v. tr. En una faena, un assumpte, en la recerca d'una cosa, en la fixació d'un valor, etc., tindre en compte fins el més xicotet detall, no deixar escapar res, procurar la major exactitud. És molt puntós: ho aprima tot.
3. aprimar un color TÈXTIL Disminuir la consistència d'un color d'estampació aclarint-ne la pasta.

aprimar (Traducció Valencià-Castellà)

aprimar 1. v. tr. [ fer tornar prim ] adelgazar.
2. v. tr. [ en sentit figurat, filar prim ] afinar, hilar delgado (o fino ).
3. v. pron. [ tornar-se prim ] adelgazar ( v. intr. i pr. ).
4. aprimar un color
5. aprimar-se els núvols despejarse el cielo.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb aprimar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
aprimar






Participi
aprimat
aprimada
aprimats
aprimades



Gerundi
aprimant






INDICATIU
Present
(jo) aprime
(tu) aprimes
(ell/ella/vosté) aprima
(nosaltres) aprimem
(vosaltres) aprimeu
(ells/elles/vostés) aprimen

Perfet
(jo) he aprimat
(tu) has aprimat
(ell/ella/vosté) ha aprimat
(nosaltres) hem aprimat
(vosaltres) heu aprimat
(ells/elles/vostés) han aprimat

Passat simple
(jo) aprimí
(tu) aprimares
(ell/ella/vosté) aprimà
(nosaltres) aprimàrem
(vosaltres) aprimàreu
(ells/elles/vostés) aprimaren

Passat perifràstic
(jo) vaig aprimar
(tu) vas (o vares) aprimar
(ell/ella/vosté) va aprimar
(nosaltres) vam (o vàrem) aprimar
(vosaltres) vau (o vàreu) aprimar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) aprimar

Imperfet
(jo) aprimava
(tu) aprimaves
(ell/ella/vosté) aprimava
(nosaltres) aprimàvem
(vosaltres) aprimàveu
(ells/elles/vostés) aprimaven

Plusquamperfet
(jo) havia aprimat
(tu) havies aprimat
(ell/ella/vosté) havia aprimat
(nosaltres) havíem aprimat
(vosaltres) havíeu aprimat
(ells/elles/vostés) havien aprimat

Passat anterior
(jo) haguí aprimat
(tu) hagueres aprimat
(ell/ella/vosté) hagué aprimat
(nosaltres) haguérem aprimat
(vosaltres) haguéreu aprimat
(ells/elles/vostés) hagueren aprimat

Futur
(jo) aprimaré
(tu) aprimaràs
(ell/ella/vosté) aprimarà
(nosaltres) aprimarem
(vosaltres) aprimareu
(ells/elles/vostés) aprimaran

Futur perfet
(jo) hauré aprimat
(tu) hauràs aprimat
(ell/ella/vosté) haurà aprimat
(nosaltres) haurem aprimat
(vosaltres) haureu aprimat
(ells/elles/vostés) hauran aprimat

Condicional
(jo) aprimaria
(tu) aprimaries
(ell/ella/vosté) aprimaria
(nosaltres) aprimaríem
(vosaltres) aprimaríeu
(ells/elles/vostés) aprimarien

Condicional perfet
(jo) hauria aprimat
(tu) hauries aprimat
(ell/ella/vosté) hauria aprimat
(nosaltres) hauríem aprimat
(vosaltres) hauríeu aprimat
(ells/elles/vostés) haurien aprimat

SUBJUNTIU
Present
(jo) aprime
(tu) aprimes
(ell/ella/vosté) aprime
(nosaltres) aprimem
(vosaltres) aprimeu
(ells/elles/vostés) aprimen

Perfet
(jo) haja aprimat
(tu) hages aprimat
(ell/ella/vosté) haja aprimat
(nosaltres) hàgem aprimat
(vosaltres) hàgeu aprimat
(ells/elles/vostés) hagen aprimat

Imperfet
(jo) aprimara
(tu) aprimares
(ell/ella/vosté) aprimara
(nosaltres) aprimàrem
(vosaltres) aprimàreu
(ells/elles/vostés) aprimaren

Plusquamperfet
(jo) haguera aprimat
(tu) hagueres aprimat
(ell/ella/vosté) haguera aprimat
(nosaltres) haguérem aprimat
(vosaltres) haguéreu aprimat
(ells/elles/vostés) hagueren aprimat

IMPERATIU
Present

aprima (tu)
aprime (ell/ella/vosté)
aprimem (nosaltres)
aprimeu (vosaltres)
aprimen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar