arborar (Diccionari)

arborar
1. a. v. tr. MAR. Posar l'arboradura (d'una embarcació).
b. v. tr. MAR. Alçar (alguna cosa), hissar, especialment una bandera o una ensenya.
2. v. tr. Posar dret (especialment una escala) recolzant contra un mur.
3. a. v. tr. [ fig. ] Augmentar l'alçària de les ones.
b. v. pron. [ fig. ] El mar s'arborava.
4. a. v. tr. [ fig. ] Encendre amb grans flames, acalorar excessivament, excitar en alt grau. Arborar un muntó de palla. La seua reacció em va arborar.
b. v. pron. [ fig. ] Arborar-se el foc. Arborar-se de set, d'estima, de ràbia.
5. v. pron. Posar-se dret un cavall alçant les potes de davant.

arborar (Traducció Valencià-Castellà)

arborar 1. v. tr. [ en una embarcació ] arbolar, izar.
2. v. tr. [ posar dret ] arbolar, levantar.
3. v. tr. i pron. [ les onades, el mar ] encrespar.
4. v. tr. i pron. [ una persona ] enardecer, inflamar, exasperar.
5. v. tr. i pron. [ el foc ] avivar, inflamar.
6. v. pron. [ posar-se dret un cavall ] encabritarse.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb arborar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arborar






Participi
arborat
arborada
arborats
arborades



Gerundi
arborant






INDICATIU
Present
(jo) arbore
(tu) arbores
(ell/ella/vosté) arbora
(nosaltres) arborem
(vosaltres) arboreu
(ells/elles/vostés) arboren

Perfet
(jo) he arborat
(tu) has arborat
(ell/ella/vosté) ha arborat
(nosaltres) hem arborat
(vosaltres) heu arborat
(ells/elles/vostés) han arborat

Passat simple
(jo) arborí
(tu) arborares
(ell/ella/vosté) arborà
(nosaltres) arboràrem
(vosaltres) arboràreu
(ells/elles/vostés) arboraren

Passat perifràstic
(jo) vaig arborar
(tu) vas (o vares) arborar
(ell/ella/vosté) va arborar
(nosaltres) vam (o vàrem) arborar
(vosaltres) vau (o vàreu) arborar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arborar

Imperfet
(jo) arborava
(tu) arboraves
(ell/ella/vosté) arborava
(nosaltres) arboràvem
(vosaltres) arboràveu
(ells/elles/vostés) arboraven

Plusquamperfet
(jo) havia arborat
(tu) havies arborat
(ell/ella/vosté) havia arborat
(nosaltres) havíem arborat
(vosaltres) havíeu arborat
(ells/elles/vostés) havien arborat

Passat anterior
(jo) haguí arborat
(tu) hagueres arborat
(ell/ella/vosté) hagué arborat
(nosaltres) haguérem arborat
(vosaltres) haguéreu arborat
(ells/elles/vostés) hagueren arborat

Futur
(jo) arboraré
(tu) arboraràs
(ell/ella/vosté) arborarà
(nosaltres) arborarem
(vosaltres) arborareu
(ells/elles/vostés) arboraran

Futur perfet
(jo) hauré arborat
(tu) hauràs arborat
(ell/ella/vosté) haurà arborat
(nosaltres) haurem arborat
(vosaltres) haureu arborat
(ells/elles/vostés) hauran arborat

Condicional
(jo) arboraria
(tu) arboraries
(ell/ella/vosté) arboraria
(nosaltres) arboraríem
(vosaltres) arboraríeu
(ells/elles/vostés) arborarien

Condicional perfet
(jo) hauria arborat
(tu) hauries arborat
(ell/ella/vosté) hauria arborat
(nosaltres) hauríem arborat
(vosaltres) hauríeu arborat
(ells/elles/vostés) haurien arborat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arbore
(tu) arbores
(ell/ella/vosté) arbore
(nosaltres) arborem
(vosaltres) arboreu
(ells/elles/vostés) arboren

Perfet
(jo) haja arborat
(tu) hages arborat
(ell/ella/vosté) haja arborat
(nosaltres) hàgem arborat
(vosaltres) hàgeu arborat
(ells/elles/vostés) hagen arborat

Imperfet
(jo) arborara
(tu) arborares
(ell/ella/vosté) arborara
(nosaltres) arboràrem
(vosaltres) arboràreu
(ells/elles/vostés) arboraren

Plusquamperfet
(jo) haguera arborat
(tu) hagueres arborat
(ell/ella/vosté) haguera arborat
(nosaltres) haguérem arborat
(vosaltres) haguéreu arborat
(ells/elles/vostés) hagueren arborat

IMPERATIU
Present

arbora (tu)
arbore (ell/ella/vosté)
arborem (nosaltres)
arboreu (vosaltres)
arboren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar