arma (Diccionari)

arma 1
1. a. f. ARM. Màquina, instrument o mitjà que s'utilitza per a atacar o defendre's. Armes químiques. Armes de foc.
b. arma atòmica [ impr. ] ARM. Arma nuclear.
c. arma automàtica ARM. Arma de foc en què la força del gas produït per la càrrega de llançament provoca l'expulsió del projectil de la recambra i la immediata recàrrega, sense la intervenció del tirador.
d. arma bacteriològica ARM. Mitjà d'emissió de bacteris provocadors de malalties utilitzat amb finalitat bèl·lica.
e. arma biològica ARM. Agent agressiu constituït per organismes vius, principalment microorganismes, o per les seues toxines capaç de produir infeccions que incapaciten o maten un gran nombre de sers vius.
f. arma blanca ARM. Arma de mà que ferix amb la punta o amb el tall.
g. arma convencional ARM. Arma bèl·lica la utilització de la qual no ha sigut prohibida o discutida per cap acord o cap organització internacional.
h. arma de foc ARM. Arma que dispara un projectil a través de l'expansió dels gasos formats per la combustió de la càrrega de pólvora.
i. arma de repetició ARM. Arma de foc en la qual la introducció del cartutx en la culata no és feta manualment cada vegada pel tirador, sinó que és feta amb la sola maniobra de l'obturador, fins a l'exhauriment dels cartutxos continguts en un depòsit incorporat en l'arma.
j. arma de tir ( llancívola ) ARM. Sageta, javelina, etc.
k. arma nuclear ARM. Giny de guerra especialment concebut per a causar la destrucció i la mort per radiació tèrmica, per ona de xoc o pels efectes de la radioactivitat.
l. arma química ARM. Agent tòxic, produït per síntesi química, utilitzat com a arma per a produir la mort o la incapacitació dels combatents o de la població civil.
m. arma teledirigida ARM. Míssil.
n. posar l'arma al punt de dalt ARM. Posar l'arma a punt de disparar.
o. presentar l'arma (o les armes ) ARM. Saludar amb el fusell, amb el sabre, etc.
p. vetlar les armes ARM. Passar una nit en vetla prop de les armes aquell qui havia de ser armat cavaller.
2. a. f. [ p. ext. ] Tot allò que servix per a atacar o defendre's.
b. f. [ fig. ] Mitjà del qual se servix per a véncer, per a aconseguir alguna cosa. La seua arma és la simpatia.
3. f. MIL. Cada un dels cossos en què es dividix un exèrcit per raó d'armament, d'organització i de les diverses maneres de combatre.
4. f. pl. [ fig. ] Milícia. Abraçar la carrera de les armes. Company d'armes. L'honor de les nostres armes.
5. f. pl. HERÀLD. Insígnia, escut, blasó, peculiar a persones, famílies, ciutats, corporacions, entitats, estats, etc., per a diferenciar-se les unes de les altres.
6. a armes! (o a les armes! ) Crit que es fa per a avisar els soldats que prenguen les armes per a defensar-se d'un atac.
7. abaixar les armes Cessar les hostilitats.
8. alçar-se en armes Referit a un poble, revoltar-se armat.
9. cridar a les armes Cridar a prestar servici militar.
10. deposar les armes Cessar les hostilitats.
11. estar sobre les armes Combatre per primera vegada.
12. estar sobre les armes Ser a l'inici d'un art, d'una professió, etc., i per això ser encara inexpert, arriscar-se a una cosa nova.
13. fer armes (contra algú o alguna cosa) Prendre-hi les armes.
14. fer les primeres armes en Fer una cosa per primera vegada.
15. fet d'armes Combat.
16. gent d'armes Soldats.
17. mestre d'armes Persona que ensenya l'art de l'esgrima.
18. passar per les armes Afusellar.
19. plaça d'armes Lloc destinat als exercicis militars.
20. prendre les armes Armar-se per a combatre.
21. retre les armes MIL. Entregar les armes a l'enemic reconeixent-se vençut.
22. sala d'armes Local on el mestre d'armes dóna les lliçons i on es practica l'esgrima.

arma (Traducció Valencià-Castellà)

arma f. 1. arma, herramienta.
2. a armes! (o a les armes! ) ¡a las armas!
3. abaixar les armes deponer las armas.
4. alçar-se en armes alzarse en armas.
5. arma atòmica arma atómica.
6. arma automàtica arma automática.
7. arma bacteriològica arma bacteriológica.
8. arma biològica arma biológica.
9. arma blanca arma blanca.
10. arma convencional arma convencional.
11. arma de foc arma de fuego.
12. arma de repetició arma de repetición.
13. arma de tir (llancívola) arma arrojadiza.
14. arma nuclear arma nuclear.
15. arma química arma química.
16. arma teledirigida arma teledirigida.
17. cridar a les armes llamar a filas.
18. deposar les armes deponer las armas, deponer las armas.
19. estar sobre les armes estar en armas.
20. fer armes hacer armas.
21. fer les primeres armes en hacer (alguien) sus primeras armas.
22. fet d'armes hecho de armas.
23. gent d'armes gente de armas.
24. mestre d'armes maestro de armas.
25. passar per les armes pasar (a alguien) por las armas.
26. plaça d'armes plaza de armas, plaza de armas.
27. posar l'arma al punt de dalt
28. prendre les armes tomar armas (o las armas ).
29. presentar l'arma (o les armes ) presentar las armas.
30. retre les armes rendir las armas.
31. sala d'armes sala de armas, cámara de las armas, sala de armas, cámara de las armas.
32. vetlar les armes velar las armas.

arma (Traducció Castellà-Valencià)

arma f. 1. arma.
2. ¡a las armas! a armes! (o a les armes! ).
3. alzarse en armas alçar-se en armes.
4. arma arrojadiza arma de tir (llancívola).
5. arma atómica arma atòmica.
6. arma automática arma automàtica.
7. arma bacteriológica arma bacteriològica.
8. arma biológica arma biològica.
9. arma blanca arma blanca.
10. arma convencional arma convencional.
11. arma de fuego arma de foc.
12. arma de repetición arma de repetició.
13. arma nuclear arma nuclear.
14. arma química arma química.
15. arma teledirigida arma teledirigida.
16. coger las armas agarrar les armes.
17. de armas tomar ser un cap de fer petar brases, de combat.
18. deponer las armas abaixar les armes, deposar les armes.
19. estar en armas estar sobre les armes.
20. hacer (alguien) sus primeras armas fer les primeres armes en.
21. hacer armas fer armes.
22. hacer sus primeras armas fer les seues caravanes.
23. pasar (a alguien) por las armas passar per les armes.
24. presentar armas presentar les armes.
25. presentar las armas presentar l'arma (o les armes ).
26. rendir las armas retre les armes.
27. tomar armas (o las armas ) prendre les armes.
28. velar las armas vetlar les armes.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb armar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
armar






Participi
armat
armada
armats
armades



Gerundi
armant






INDICATIU
Present
(jo) arme
(tu) armes
(ell/ella/vosté) arma
(nosaltres) armem
(vosaltres) armeu
(ells/elles/vostés) armen

Perfet
(jo) he armat
(tu) has armat
(ell/ella/vosté) ha armat
(nosaltres) hem armat
(vosaltres) heu armat
(ells/elles/vostés) han armat

Passat simple
(jo) armí
(tu) armares
(ell/ella/vosté) armà
(nosaltres) armàrem
(vosaltres) armàreu
(ells/elles/vostés) armaren

Passat perifràstic
(jo) vaig armar
(tu) vas (o vares) armar
(ell/ella/vosté) va armar
(nosaltres) vam (o vàrem) armar
(vosaltres) vau (o vàreu) armar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) armar

Imperfet
(jo) armava
(tu) armaves
(ell/ella/vosté) armava
(nosaltres) armàvem
(vosaltres) armàveu
(ells/elles/vostés) armaven

Plusquamperfet
(jo) havia armat
(tu) havies armat
(ell/ella/vosté) havia armat
(nosaltres) havíem armat
(vosaltres) havíeu armat
(ells/elles/vostés) havien armat

Passat anterior
(jo) haguí armat
(tu) hagueres armat
(ell/ella/vosté) hagué armat
(nosaltres) haguérem armat
(vosaltres) haguéreu armat
(ells/elles/vostés) hagueren armat

Futur
(jo) armaré
(tu) armaràs
(ell/ella/vosté) armarà
(nosaltres) armarem
(vosaltres) armareu
(ells/elles/vostés) armaran

Futur perfet
(jo) hauré armat
(tu) hauràs armat
(ell/ella/vosté) haurà armat
(nosaltres) haurem armat
(vosaltres) haureu armat
(ells/elles/vostés) hauran armat

Condicional
(jo) armaria
(tu) armaries
(ell/ella/vosté) armaria
(nosaltres) armaríem
(vosaltres) armaríeu
(ells/elles/vostés) armarien

Condicional perfet
(jo) hauria armat
(tu) hauries armat
(ell/ella/vosté) hauria armat
(nosaltres) hauríem armat
(vosaltres) hauríeu armat
(ells/elles/vostés) haurien armat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arme
(tu) armes
(ell/ella/vosté) arme
(nosaltres) armem
(vosaltres) armeu
(ells/elles/vostés) armen

Perfet
(jo) haja armat
(tu) hages armat
(ell/ella/vosté) haja armat
(nosaltres) hàgem armat
(vosaltres) hàgeu armat
(ells/elles/vostés) hagen armat

Imperfet
(jo) armara
(tu) armares
(ell/ella/vosté) armara
(nosaltres) armàrem
(vosaltres) armàreu
(ells/elles/vostés) armaren

Plusquamperfet
(jo) haguera armat
(tu) hagueres armat
(ell/ella/vosté) haguera armat
(nosaltres) haguérem armat
(vosaltres) haguéreu armat
(ells/elles/vostés) hagueren armat

IMPERATIU
Present

arma (tu)
arme (ell/ella/vosté)
armem (nosaltres)
armeu (vosaltres)
armen (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Indicativo del verb armar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
armar






Participio
armado
armada
armados
armadas



Gerundio
armando






INDICATIVO
Presente
(yo) armo
(tu) armas
(el/ella/Ud.) arma
(nosotros) armamos
(vosotros) armáis
(ellos/ellas/Uds.) arman

Pretérito perfecto simple
(yo) armé
(tu) armaste
(el/ella/Ud.) armó
(nosotros) armamos
(vosotros) armasteis
(ellos/ellas/Uds.) armaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he armado
(tu) has armado
(el/ella/Ud.) ha armado
(nosotros) hemos armado
(vosotros) habéis armado
(ellos/ellas/Uds.) han armado

Pretérito imperfecto
(yo) armaba
(tu) armabas
(el/ella/Ud.) armaba
(nosotros) armábamos
(vosotros) armabais
(ellos/ellas/Uds.) armaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había armado
(tu) habías armado
(el/ella/Ud.) había armado
(nosotros) habíamos armado
(vosotros) habíais armado
(ellos/ellas/Uds.) habían armado

Pretérito anterior
(yo) hube armado
(tu) hubiste armado
(el/ella/Ud.) hubo armado
(nosotros) hubimos armado
(vosotros) hubisteis armado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron armado

Futuro simple
(yo) armaré
(tu) armarás
(el/ella/Ud.) armará
(nosotros) armaremos
(vosotros) armaréis
(ellos/ellas/Uds.) armarán

Futuro compuesto
(yo) habré armado
(tu) habrás armado
(el/ella/Ud.) habrá armado
(nosotros) habremos armado
(vosotros) habréis armado
(ellos/ellas/Uds.) habrán armado

Condicional simple
(yo) armaría
(tu) armarías
(el/ella/Ud.) armaría
(nosotros) armaríamos
(vosotros) armaríais
(ellos/ellas/Uds.) armarían

Condicional compuesto
(yo) habría armado
(tu) habrías armado
(el/ella/Ud.) habría armado
(nosotros) habríamos armado
(vosotros) habríais armado
(ellos/ellas/Uds.) habrían armado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) arme
(tu) armes
(el/ella/Ud.) arme
(nosotros) armemos
(vosotros) arméis
(ellos/ellas/Uds.) armen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya armado
(tu) hayas armado
(el/ella/Ud.) haya armado
(nosotros) hayamos armado
(vosotros) hayáis armado
(ellos/ellas/Uds.) hayan armado

Pretérito imperfecto I
(yo) armara
(tu) armaras
(el/ella/Ud.) armara
(nosotros) armáramos
(vosotros) armarais
(ellos/ellas/Uds.) armaran

Pretérito imperfecto II
(yo) armase
(tu) armases
(el/ella/Ud.) armase
(nosotros) armásemos
(vosotros) armaseis
(ellos/ellas/Uds.) armasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera armado
(tu) hubieras armado
(el/ella/Ud.) hubiera armado
(nosotros) hubiéramos armado
(vosotros) hubierais armado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran armado

Futuro simple
(yo) armare
(tu) armares
(el/ella/Ud.) armare
(nosotros) armáremos
(vosotros) armareis
(ellos/ellas/Uds.) armaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere armado
(tu) hubieres armado
(el/ella/Ud.) hubiere armado
(nosotros) hubiéremos armado
(vosotros) hubiereis armado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren armado

IMPERATIVO
Presente


arme (el/ella/Ud.)
armemos (nosotros)
armad (vosotros)
armen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar