arnés (Diccionari)

arnés 1 [o arnès ]
1. m. ARM. Conjunt d'armes defensives (llevat de l'escut) de l'home o del cavall.
2. m. Conjunt de guarniments del cavall, del mul, etc.
3. a. m. ESPORT En escalada, en vela, etc., dispositiu format per unes corretges i un cap proveït de mosquetons, amb el qual l'esportista s'aferma per raons de seguretat o per a descansar.
b. arnés antiengarrotament ESPORT Arnés dissenyat especialment per a evitar l'engarrotament de les cames de l'escalador.
c. arnés antigir ESPORT Arnés dissenyat especialment per a evitar que l'escalador gire en cas de caiguda.

Arnes (Traducció Valencià-Castellà)

Arnes.

arnés (Traducció Valencià-Castellà)

arnés m. 1. [ armadura ] arnés.
2. [ de les cavalleries ] arneses ( m. pl. ), guarnición ( f. ).
3. [ peix ] armado.

arnés (Traducció Castellà-Valencià)

arnés m. arnés.

arnar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arnar






Participi
arnat
arnada
arnats
arnades



Gerundi
arnant






INDICATIU
Present
(jo) arne
(tu) arnes
(ell/ella/vosté) arna
(nosaltres) arnem
(vosaltres) arneu
(ells/elles/vostés) arnen

Perfet
(jo) he arnat
(tu) has arnat
(ell/ella/vosté) ha arnat
(nosaltres) hem arnat
(vosaltres) heu arnat
(ells/elles/vostés) han arnat

Passat simple
(jo) arní
(tu) arnares
(ell/ella/vosté) arnà
(nosaltres) arnàrem
(vosaltres) arnàreu
(ells/elles/vostés) arnaren

Passat perifràstic
(jo) vaig arnar
(tu) vas (o vares) arnar
(ell/ella/vosté) va arnar
(nosaltres) vam (o vàrem) arnar
(vosaltres) vau (o vàreu) arnar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arnar

Imperfet
(jo) arnava
(tu) arnaves
(ell/ella/vosté) arnava
(nosaltres) arnàvem
(vosaltres) arnàveu
(ells/elles/vostés) arnaven

Plusquamperfet
(jo) havia arnat
(tu) havies arnat
(ell/ella/vosté) havia arnat
(nosaltres) havíem arnat
(vosaltres) havíeu arnat
(ells/elles/vostés) havien arnat

Passat anterior
(jo) haguí arnat
(tu) hagueres arnat
(ell/ella/vosté) hagué arnat
(nosaltres) haguérem arnat
(vosaltres) haguéreu arnat
(ells/elles/vostés) hagueren arnat

Futur
(jo) arnaré
(tu) arnaràs
(ell/ella/vosté) arnarà
(nosaltres) arnarem
(vosaltres) arnareu
(ells/elles/vostés) arnaran

Futur perfet
(jo) hauré arnat
(tu) hauràs arnat
(ell/ella/vosté) haurà arnat
(nosaltres) haurem arnat
(vosaltres) haureu arnat
(ells/elles/vostés) hauran arnat

Condicional
(jo) arnaria
(tu) arnaries
(ell/ella/vosté) arnaria
(nosaltres) arnaríem
(vosaltres) arnaríeu
(ells/elles/vostés) arnarien

Condicional perfet
(jo) hauria arnat
(tu) hauries arnat
(ell/ella/vosté) hauria arnat
(nosaltres) hauríem arnat
(vosaltres) hauríeu arnat
(ells/elles/vostés) haurien arnat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arne
(tu) arnes
(ell/ella/vosté) arne
(nosaltres) arnem
(vosaltres) arneu
(ells/elles/vostés) arnen

Perfet
(jo) haja arnat
(tu) hages arnat
(ell/ella/vosté) haja arnat
(nosaltres) hàgem arnat
(vosaltres) hàgeu arnat
(ells/elles/vostés) hagen arnat

Imperfet
(jo) arnara
(tu) arnares
(ell/ella/vosté) arnara
(nosaltres) arnàrem
(vosaltres) arnàreu
(ells/elles/vostés) arnaren

Plusquamperfet
(jo) haguera arnat
(tu) hagueres arnat
(ell/ella/vosté) haguera arnat
(nosaltres) haguérem arnat
(vosaltres) haguéreu arnat
(ells/elles/vostés) hagueren arnat

IMPERATIU
Present

arna (tu)
arne (ell/ella/vosté)
arnem (nosaltres)
arneu (vosaltres)
arnen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar