arraconar (Diccionari)

arraconar
1. a. v. tr. Posar en un racó, apartar a un costat.
b. v. tr. Retirar del servici, abandonar com a inservible.
c. v. tr. No fer cas (d'una persona o d'una cosa), relegar-la a l'oblit.
d. v. tr. Fer racó, guardar els estalvis.
2. a. v. pron. Apartar-se.
b. v. pron. [ fig. ] Marginar-se.

arraconar (Traducció Valencià-Castellà)

arraconar v. tr. arrinconar, anular, apartar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb arraconar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arraconar






Participi
arraconat
arraconada
arraconats
arraconades



Gerundi
arraconant






INDICATIU
Present
(jo) arracone
(tu) arracones
(ell/ella/vosté) arracona
(nosaltres) arraconem
(vosaltres) arraconeu
(ells/elles/vostés) arraconen

Perfet
(jo) he arraconat
(tu) has arraconat
(ell/ella/vosté) ha arraconat
(nosaltres) hem arraconat
(vosaltres) heu arraconat
(ells/elles/vostés) han arraconat

Passat simple
(jo) arraconí
(tu) arraconares
(ell/ella/vosté) arraconà
(nosaltres) arraconàrem
(vosaltres) arraconàreu
(ells/elles/vostés) arraconaren

Passat perifràstic
(jo) vaig arraconar
(tu) vas (o vares) arraconar
(ell/ella/vosté) va arraconar
(nosaltres) vam (o vàrem) arraconar
(vosaltres) vau (o vàreu) arraconar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arraconar

Imperfet
(jo) arraconava
(tu) arraconaves
(ell/ella/vosté) arraconava
(nosaltres) arraconàvem
(vosaltres) arraconàveu
(ells/elles/vostés) arraconaven

Plusquamperfet
(jo) havia arraconat
(tu) havies arraconat
(ell/ella/vosté) havia arraconat
(nosaltres) havíem arraconat
(vosaltres) havíeu arraconat
(ells/elles/vostés) havien arraconat

Passat anterior
(jo) haguí arraconat
(tu) hagueres arraconat
(ell/ella/vosté) hagué arraconat
(nosaltres) haguérem arraconat
(vosaltres) haguéreu arraconat
(ells/elles/vostés) hagueren arraconat

Futur
(jo) arraconaré
(tu) arraconaràs
(ell/ella/vosté) arraconarà
(nosaltres) arraconarem
(vosaltres) arraconareu
(ells/elles/vostés) arraconaran

Futur perfet
(jo) hauré arraconat
(tu) hauràs arraconat
(ell/ella/vosté) haurà arraconat
(nosaltres) haurem arraconat
(vosaltres) haureu arraconat
(ells/elles/vostés) hauran arraconat

Condicional
(jo) arraconaria
(tu) arraconaries
(ell/ella/vosté) arraconaria
(nosaltres) arraconaríem
(vosaltres) arraconaríeu
(ells/elles/vostés) arraconarien

Condicional perfet
(jo) hauria arraconat
(tu) hauries arraconat
(ell/ella/vosté) hauria arraconat
(nosaltres) hauríem arraconat
(vosaltres) hauríeu arraconat
(ells/elles/vostés) haurien arraconat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arracone
(tu) arracones
(ell/ella/vosté) arracone
(nosaltres) arraconem
(vosaltres) arraconeu
(ells/elles/vostés) arraconen

Perfet
(jo) haja arraconat
(tu) hages arraconat
(ell/ella/vosté) haja arraconat
(nosaltres) hàgem arraconat
(vosaltres) hàgeu arraconat
(ells/elles/vostés) hagen arraconat

Imperfet
(jo) arraconara
(tu) arraconares
(ell/ella/vosté) arraconara
(nosaltres) arraconàrem
(vosaltres) arraconàreu
(ells/elles/vostés) arraconaren

Plusquamperfet
(jo) haguera arraconat
(tu) hagueres arraconat
(ell/ella/vosté) haguera arraconat
(nosaltres) haguérem arraconat
(vosaltres) haguéreu arraconat
(ells/elles/vostés) hagueren arraconat

IMPERATIU
Present

arracona (tu)
arracone (ell/ella/vosté)
arraconem (nosaltres)
arraconeu (vosaltres)
arraconen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar