arrambar (Diccionari)

arrambar
1. a. v. tr. Posar (una o diverses coses o persones) de manera que queden tocant a una paret, una vorera o un objecte qualsevol, o tan pròximes com siga possible, especialment per a deixar pas lliure, més espai, etc. Arrambar els carros als marges. Arramba el cotxe a la vorera tant com pugues.
b. v. pron. Arramba't, que passa la comitiva.
2. arrambar amb alguna cosa (o arrambar alguna cosa ) Prendre-la.
3. arrambar-se a algú Acostar-s'hi.
4. arrambar-se a algú [ vulg. ] Acostar-se eròticament a una persona

arrambar (Traducció Valencià-Castellà)

arrambar v. tr. 1. abocar, aconchar.
2. arrambar amb alguna cosa (o arrambar alguna cosa ) arramblar con (algo), hincar el diente.
3. arrambar-se a algú arrimarse (o acercarse ) a alguien, aprovecharse.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb arrambar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arrambar






Participi
arrambat
arrambada
arrambats
arrambades



Gerundi
arrambant






INDICATIU
Present
(jo) arrambe
(tu) arrambes
(ell/ella/vosté) arramba
(nosaltres) arrambem
(vosaltres) arrambeu
(ells/elles/vostés) arramben

Perfet
(jo) he arrambat
(tu) has arrambat
(ell/ella/vosté) ha arrambat
(nosaltres) hem arrambat
(vosaltres) heu arrambat
(ells/elles/vostés) han arrambat

Passat simple
(jo) arrambí
(tu) arrambares
(ell/ella/vosté) arrambà
(nosaltres) arrambàrem
(vosaltres) arrambàreu
(ells/elles/vostés) arrambaren

Passat perifràstic
(jo) vaig arrambar
(tu) vas (o vares) arrambar
(ell/ella/vosté) va arrambar
(nosaltres) vam (o vàrem) arrambar
(vosaltres) vau (o vàreu) arrambar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arrambar

Imperfet
(jo) arrambava
(tu) arrambaves
(ell/ella/vosté) arrambava
(nosaltres) arrambàvem
(vosaltres) arrambàveu
(ells/elles/vostés) arrambaven

Plusquamperfet
(jo) havia arrambat
(tu) havies arrambat
(ell/ella/vosté) havia arrambat
(nosaltres) havíem arrambat
(vosaltres) havíeu arrambat
(ells/elles/vostés) havien arrambat

Passat anterior
(jo) haguí arrambat
(tu) hagueres arrambat
(ell/ella/vosté) hagué arrambat
(nosaltres) haguérem arrambat
(vosaltres) haguéreu arrambat
(ells/elles/vostés) hagueren arrambat

Futur
(jo) arrambaré
(tu) arrambaràs
(ell/ella/vosté) arrambarà
(nosaltres) arrambarem
(vosaltres) arrambareu
(ells/elles/vostés) arrambaran

Futur perfet
(jo) hauré arrambat
(tu) hauràs arrambat
(ell/ella/vosté) haurà arrambat
(nosaltres) haurem arrambat
(vosaltres) haureu arrambat
(ells/elles/vostés) hauran arrambat

Condicional
(jo) arrambaria
(tu) arrambaries
(ell/ella/vosté) arrambaria
(nosaltres) arrambaríem
(vosaltres) arrambaríeu
(ells/elles/vostés) arrambarien

Condicional perfet
(jo) hauria arrambat
(tu) hauries arrambat
(ell/ella/vosté) hauria arrambat
(nosaltres) hauríem arrambat
(vosaltres) hauríeu arrambat
(ells/elles/vostés) haurien arrambat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arrambe
(tu) arrambes
(ell/ella/vosté) arrambe
(nosaltres) arrambem
(vosaltres) arrambeu
(ells/elles/vostés) arramben

Perfet
(jo) haja arrambat
(tu) hages arrambat
(ell/ella/vosté) haja arrambat
(nosaltres) hàgem arrambat
(vosaltres) hàgeu arrambat
(ells/elles/vostés) hagen arrambat

Imperfet
(jo) arrambara
(tu) arrambares
(ell/ella/vosté) arrambara
(nosaltres) arrambàrem
(vosaltres) arrambàreu
(ells/elles/vostés) arrambaren

Plusquamperfet
(jo) haguera arrambat
(tu) hagueres arrambat
(ell/ella/vosté) haguera arrambat
(nosaltres) haguérem arrambat
(vosaltres) haguéreu arrambat
(ells/elles/vostés) hagueren arrambat

IMPERATIU
Present

arramba (tu)
arrambe (ell/ella/vosté)
arrambem (nosaltres)
arrambeu (vosaltres)
arramben (ells/elles/vostés)

Et pot interessar