arrancar
1.
a.
v. tr.
Desprendre amb esforç (alguna cosa) d'allò a què està adherida o de què forma part.
Arrancar una mata. Arrancar cebes, creïlles. Arrancar una dent, el braç. Arrancar un full de la llibreta.
b.
v. tr. PAT.
Expectorar.
c.
v. tr.
Desembainar.
2.
v. tr.
Obtindre (alguna cosa) d'una persona amb esforç, amb astúcia o amb violència.
Li va arrancar els diners. Arrancar a algú una resposta.
3.
a.
v. tr.
Començar bruscament (una acció que exigix un esforç considerable, que costa de produir-se).
Arrancar el vol. Arrancar el bull. Arrancar a córrer, a fugir. Arrancar a plorar, a riure.
b.
v. intr.
Començar a caminar, un animal.
Amb aquella càrrega, el cavall no podia arrancar.
c.
v. intr.
Iniciar el moviment de translació, un vehicle.
El cotxe no arranca.
4.
v. intr.
Tindre l'origen.
L'avinguda arranca d'ací mateix. El conflicte arranca de l'augment de les taxes.