arreglar (Diccionari)

arreglar
1. v. tr. Subjectar (una cosa) a una regla. Arreglar la jornada laboral.
2. a. v. tr. Disposar en l'orde convenient, en la manera més adequada per a un fi. Arregla el menjador, que està molt desastrat.
b. arreglar el sarronet Preparar-se per a partir.
c. arreglar un assumpte (o un negoci ) (amb algú) Establir-lo, regular-lo de comú acord.
d. arreglar un casament (o una convinença ) Fer tot el que siga necessari per a la seua realització.
e. per acabar-ho d'arreglar Per arredonir-ho. Val la pena oblidar aquell dia: primer comença a pedregar en plena excursió i, per acabar-ho d'arreglar, caic un bac i em trenque la cama.
3. v. tr. Reparar, adobar. Arreglar un rellotge que no funciona.
4. v. pron. Arranjar-se. Saben arreglar-se sense ajuda.
5. v. pron. Compondre's. Els invitats estan a punt d'arribar i jo encara no m'he arreglat.
6. a. v. pron. Enriquir-se.
b. arreglar (algú) ben arreglat Afavorir-lo econòmicament.
c. arreglar (algú) ben arreglat [ iròn. ] Causar-li dany, perjuí.
d. arreglar-se-les Apanyar-se-les. Tu em dónes els instruments adequats i jo ja me les arreglaré per a fer la faena.
e. estar arreglat Estar en bona posició.

arreglar (Traducció Valencià-Castellà)

arreglar v. tr. 1. componer ( verb i transitiu i pronominal i pronombre i tr. ), adecentar, acicalar, arreglar, aviar, acotejar, aderezar. El mecànic t'arreglarà el motor. ® El mecánico te compondrá el motor.
2. arreglar (algú) ben arreglat
3. arreglar-se-les arreglárselas.
4. estar arreglat estar en buena posición.
5. per acabar-ho d'arreglar para remate.

arreglar (Traducció Castellà-Valencià)

arreglar v. tr. 1. arreglar, arranjar, adobar, apariar, ataconar.
2. ¡ya te arreglaré yo! ja t'arranjaré, jo!
3. apañárselas fer-s'ho.
4. arreglarse (o arreglárselas ) endegar-s'ho (o endegar-se-les ).
5. arreglárselas arreglar-se-les, compondre-s'ho (o compondre-se-les ), fer-s'ho.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb arreglar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arreglar






Participi
arreglat
arreglada
arreglats
arreglades



Gerundi
arreglant






INDICATIU
Present
(jo) arregle
(tu) arregles
(ell/ella/vosté) arregla
(nosaltres) arreglem
(vosaltres) arregleu
(ells/elles/vostés) arreglen

Perfet
(jo) he arreglat
(tu) has arreglat
(ell/ella/vosté) ha arreglat
(nosaltres) hem arreglat
(vosaltres) heu arreglat
(ells/elles/vostés) han arreglat

Passat simple
(jo) arreglí
(tu) arreglares
(ell/ella/vosté) arreglà
(nosaltres) arreglàrem
(vosaltres) arreglàreu
(ells/elles/vostés) arreglaren

Passat perifràstic
(jo) vaig arreglar
(tu) vas (o vares) arreglar
(ell/ella/vosté) va arreglar
(nosaltres) vam (o vàrem) arreglar
(vosaltres) vau (o vàreu) arreglar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arreglar

Imperfet
(jo) arreglava
(tu) arreglaves
(ell/ella/vosté) arreglava
(nosaltres) arreglàvem
(vosaltres) arreglàveu
(ells/elles/vostés) arreglaven

Plusquamperfet
(jo) havia arreglat
(tu) havies arreglat
(ell/ella/vosté) havia arreglat
(nosaltres) havíem arreglat
(vosaltres) havíeu arreglat
(ells/elles/vostés) havien arreglat

Passat anterior
(jo) haguí arreglat
(tu) hagueres arreglat
(ell/ella/vosté) hagué arreglat
(nosaltres) haguérem arreglat
(vosaltres) haguéreu arreglat
(ells/elles/vostés) hagueren arreglat

Futur
(jo) arreglaré
(tu) arreglaràs
(ell/ella/vosté) arreglarà
(nosaltres) arreglarem
(vosaltres) arreglareu
(ells/elles/vostés) arreglaran

Futur perfet
(jo) hauré arreglat
(tu) hauràs arreglat
(ell/ella/vosté) haurà arreglat
(nosaltres) haurem arreglat
(vosaltres) haureu arreglat
(ells/elles/vostés) hauran arreglat

Condicional
(jo) arreglaria
(tu) arreglaries
(ell/ella/vosté) arreglaria
(nosaltres) arreglaríem
(vosaltres) arreglaríeu
(ells/elles/vostés) arreglarien

Condicional perfet
(jo) hauria arreglat
(tu) hauries arreglat
(ell/ella/vosté) hauria arreglat
(nosaltres) hauríem arreglat
(vosaltres) hauríeu arreglat
(ells/elles/vostés) haurien arreglat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arregle
(tu) arregles
(ell/ella/vosté) arregle
(nosaltres) arreglem
(vosaltres) arregleu
(ells/elles/vostés) arreglen

Perfet
(jo) haja arreglat
(tu) hages arreglat
(ell/ella/vosté) haja arreglat
(nosaltres) hàgem arreglat
(vosaltres) hàgeu arreglat
(ells/elles/vostés) hagen arreglat

Imperfet
(jo) arreglara
(tu) arreglares
(ell/ella/vosté) arreglara
(nosaltres) arreglàrem
(vosaltres) arreglàreu
(ells/elles/vostés) arreglaren

Plusquamperfet
(jo) haguera arreglat
(tu) hagueres arreglat
(ell/ella/vosté) haguera arreglat
(nosaltres) haguérem arreglat
(vosaltres) haguéreu arreglat
(ells/elles/vostés) hagueren arreglat

IMPERATIU
Present

arregla (tu)
arregle (ell/ella/vosté)
arreglem (nosaltres)
arregleu (vosaltres)
arreglen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb arreglar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
arreglar






Participio
arreglado
arreglada
arreglados
arregladas



Gerundio
arreglando






INDICATIVO
Presente
(yo) arreglo
(tu) arreglas
(el/ella/Ud.) arregla
(nosotros) arreglamos
(vosotros) arregláis
(ellos/ellas/Uds.) arreglan

Pretérito perfecto simple
(yo) arreglé
(tu) arreglaste
(el/ella/Ud.) arregló
(nosotros) arreglamos
(vosotros) arreglasteis
(ellos/ellas/Uds.) arreglaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he arreglado
(tu) has arreglado
(el/ella/Ud.) ha arreglado
(nosotros) hemos arreglado
(vosotros) habéis arreglado
(ellos/ellas/Uds.) han arreglado

Pretérito imperfecto
(yo) arreglaba
(tu) arreglabas
(el/ella/Ud.) arreglaba
(nosotros) arreglábamos
(vosotros) arreglabais
(ellos/ellas/Uds.) arreglaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había arreglado
(tu) habías arreglado
(el/ella/Ud.) había arreglado
(nosotros) habíamos arreglado
(vosotros) habíais arreglado
(ellos/ellas/Uds.) habían arreglado

Pretérito anterior
(yo) hube arreglado
(tu) hubiste arreglado
(el/ella/Ud.) hubo arreglado
(nosotros) hubimos arreglado
(vosotros) hubisteis arreglado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron arreglado

Futuro simple
(yo) arreglaré
(tu) arreglarás
(el/ella/Ud.) arreglará
(nosotros) arreglaremos
(vosotros) arreglaréis
(ellos/ellas/Uds.) arreglarán

Futuro compuesto
(yo) habré arreglado
(tu) habrás arreglado
(el/ella/Ud.) habrá arreglado
(nosotros) habremos arreglado
(vosotros) habréis arreglado
(ellos/ellas/Uds.) habrán arreglado

Condicional simple
(yo) arreglaría
(tu) arreglarías
(el/ella/Ud.) arreglaría
(nosotros) arreglaríamos
(vosotros) arreglaríais
(ellos/ellas/Uds.) arreglarían

Condicional compuesto
(yo) habría arreglado
(tu) habrías arreglado
(el/ella/Ud.) habría arreglado
(nosotros) habríamos arreglado
(vosotros) habríais arreglado
(ellos/ellas/Uds.) habrían arreglado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) arregle
(tu) arregles
(el/ella/Ud.) arregle
(nosotros) arreglemos
(vosotros) arregléis
(ellos/ellas/Uds.) arreglen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya arreglado
(tu) hayas arreglado
(el/ella/Ud.) haya arreglado
(nosotros) hayamos arreglado
(vosotros) hayáis arreglado
(ellos/ellas/Uds.) hayan arreglado

Pretérito imperfecto I
(yo) arreglara
(tu) arreglaras
(el/ella/Ud.) arreglara
(nosotros) arregláramos
(vosotros) arreglarais
(ellos/ellas/Uds.) arreglaran

Pretérito imperfecto II
(yo) arreglase
(tu) arreglases
(el/ella/Ud.) arreglase
(nosotros) arreglásemos
(vosotros) arreglaseis
(ellos/ellas/Uds.) arreglasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera arreglado
(tu) hubieras arreglado
(el/ella/Ud.) hubiera arreglado
(nosotros) hubiéramos arreglado
(vosotros) hubierais arreglado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran arreglado

Futuro simple
(yo) arreglare
(tu) arreglares
(el/ella/Ud.) arreglare
(nosotros) arregláremos
(vosotros) arreglareis
(ellos/ellas/Uds.) arreglaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere arreglado
(tu) hubieres arreglado
(el/ella/Ud.) hubiere arreglado
(nosotros) hubiéremos arreglado
(vosotros) hubiereis arreglado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren arreglado

IMPERATIVO
Presente


arregle (el/ella/Ud.)
arreglemos (nosotros)
arreglad (vosotros)
arreglen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar