arremetre (Diccionari)

arremetre
1. a. v. tr. Atacar violentament, envestir. El van arremetre súbitament.
b. v. intr. Arremeteren contra l'enemic.
2. v. tr. i intr. ESPORT En esgrima, realitzar una acció ofensiva o contraofensiva directa sense tornar a la posició de guàrdia després d'una parada del tirador contrari.

arremetre (Traducció Valencià-Castellà)

arremetre v. tr. arremeter.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb arremetre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arremetre






Participi
arremés (o arremès)
arremesa
arremesos
arremeses



Gerundi
arremetent






INDICATIU
Present
(jo) arremet
(tu) arremets
(ell/ella/vosté) arremet
(nosaltres) arremetem
(vosaltres) arremeteu
(ells/elles/vostés) arremeten

Perfet
(jo) he arremés (o hmès) arremés
(tu) has arremés
(ell/ella/vosté) ha arremés
(nosaltres) hem arremés
(vosaltres) heu arremés
(ells/elles/vostés) han arremés

Passat simple
(jo) arremetí
(tu) arremeteres
(ell/ella/vosté) arremeté
(nosaltres) arremetérem
(vosaltres) arremetéreu
(ells/elles/vostés) arremeteren

Passat perifràstic
(jo) vaig arremetre
(tu) vas (o vares) arremetre
(ell/ella/vosté) va arremetre
(nosaltres) vam (o vàrem) arremetre
(vosaltres) vau (o vàreu) arremetre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arremetre

Imperfet
(jo) arremetia
(tu) arremeties
(ell/ella/vosté) arremetia
(nosaltres) arremetíem
(vosaltres) arremetíeu
(ells/elles/vostés) arremetien

Plusquamperfet
(jo) havia arremés (o hmès) arremés
(tu) havies arremés
(ell/ella/vosté) havia arremés
(nosaltres) havíem arremés
(vosaltres) havíeu arremés
(ells/elles/vostés) havien arremés

Passat anterior
(jo) haguí arremés (o hmès) arremés
(tu) hagueres arremés
(ell/ella/vosté) hagué arremés
(nosaltres) haguérem arremés
(vosaltres) haguéreu arremés
(ells/elles/vostés) hagueren arremés

Futur
(jo) arremetré
(tu) arremetràs
(ell/ella/vosté) arremetrà
(nosaltres) arremetrem
(vosaltres) arremetreu
(ells/elles/vostés) arremetran

Futur perfet
(jo) hauré arremés (o hmès) arremés
(tu) hauràs arremés
(ell/ella/vosté) haurà arremés
(nosaltres) haurem arremés
(vosaltres) haureu arremés
(ells/elles/vostés) hauran arremés

Condicional
(jo) arremetria
(tu) arremetries
(ell/ella/vosté) arremetria
(nosaltres) arremetríem
(vosaltres) arremetríeu
(ells/elles/vostés) arremetrien

Condicional perfet
(jo) hauria arremés (o hmès) arremés
(tu) hauries arremés
(ell/ella/vosté) hauria arremés
(nosaltres) hauríem arremés
(vosaltres) hauríeu arremés
(ells/elles/vostés) haurien arremés

SUBJUNTIU
Present
(jo) arremeta
(tu) arremetes
(ell/ella/vosté) arremeta
(nosaltres) arremetem
(vosaltres) arremeteu
(ells/elles/vostés) arremeten

Perfet
(jo) haja arremés (o hmès) arremés
(tu) hages arremés
(ell/ella/vosté) haja arremés
(nosaltres) hàgem arremés
(vosaltres) hàgeu arremés
(ells/elles/vostés) hagen arremés

Imperfet
(jo) arremetera
(tu) arremeteres
(ell/ella/vosté) arremetera
(nosaltres) arremetérem
(vosaltres) arremetéreu
(ells/elles/vostés) arremeteren

Plusquamperfet
(jo) haguera arremés (o hmès) arremés
(tu) hagueres arremés
(ell/ella/vosté) haguera arremés
(nosaltres) haguérem arremés
(vosaltres) haguéreu arremés
(ells/elles/vostés) hagueren arremés

IMPERATIU
Present

arremet (tu)
arremeta (ell/ella/vosté)
arremetem (nosaltres)
arremeteu (vosaltres)
arremeten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar