arruïnar (Diccionari)

arruïnar
1. v. tr. Convertir (un edifici, una construcció, etc.) en una ruïna. El pas del temps i la deixadesa dels propietaris van arruïnar el palau.
2. v. tr. [ fig. ] Causar la ruïna (d'alguna persona o d'alguna cosa). La mala gestió va arruïnar el negoci. El tabac li va arruïnar la salut.
3. v. pron. S'ha arruïnat per la seua afició a la beguda.

arruïnar (Traducció Valencià-Castellà)

arruïnar v. tr. arruinar.

arruinar (Traducció Castellà-Valencià)

arruinar v. tr. arruïnar, aterrar.

arruïnar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arruïnar






Participi
arruïnat
arruïnada
arruïnats
arruïnades



Gerundi
arruïnant






INDICATIU
Present
(jo) arruïne
(tu) arruïnes
(ell/ella/vosté) arruïna
(nosaltres) arruïnem
(vosaltres) arruïneu
(ells/elles/vostés) arruïnen

Perfet
(jo) he arruïnat
(tu) has arruïnat
(ell/ella/vosté) ha arruïnat
(nosaltres) hem arruïnat
(vosaltres) heu arruïnat
(ells/elles/vostés) han arruïnat

Passat simple
(jo) arruïní
(tu) arruïnares
(ell/ella/vosté) arruïnà
(nosaltres) arruïnàrem
(vosaltres) arruïnàreu
(ells/elles/vostés) arruïnaren

Passat perifràstic
(jo) vaig arruïnar
(tu) vas (o vares) arruïnar
(ell/ella/vosté) va arruïnar
(nosaltres) vam (o vàrem) arruïnar
(vosaltres) vau (o vàreu) arruïnar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arruïnar

Imperfet
(jo) arruïnava
(tu) arruïnaves
(ell/ella/vosté) arruïnava
(nosaltres) arruïnàvem
(vosaltres) arruïnàveu
(ells/elles/vostés) arruïnaven

Plusquamperfet
(jo) havia arruïnat
(tu) havies arruïnat
(ell/ella/vosté) havia arruïnat
(nosaltres) havíem arruïnat
(vosaltres) havíeu arruïnat
(ells/elles/vostés) havien arruïnat

Passat anterior
(jo) haguí arruïnat
(tu) hagueres arruïnat
(ell/ella/vosté) hagué arruïnat
(nosaltres) haguérem arruïnat
(vosaltres) haguéreu arruïnat
(ells/elles/vostés) hagueren arruïnat

Futur
(jo) arruïnaré
(tu) arruïnaràs
(ell/ella/vosté) arruïnarà
(nosaltres) arruïnarem
(vosaltres) arruïnareu
(ells/elles/vostés) arruïnaran

Futur perfet
(jo) hauré arruïnat
(tu) hauràs arruïnat
(ell/ella/vosté) haurà arruïnat
(nosaltres) haurem arruïnat
(vosaltres) haureu arruïnat
(ells/elles/vostés) hauran arruïnat

Condicional
(jo) arruïnaria
(tu) arruïnaries
(ell/ella/vosté) arruïnaria
(nosaltres) arruïnaríem
(vosaltres) arruïnaríeu
(ells/elles/vostés) arruïnarien

Condicional perfet
(jo) hauria arruïnat
(tu) hauries arruïnat
(ell/ella/vosté) hauria arruïnat
(nosaltres) hauríem arruïnat
(vosaltres) hauríeu arruïnat
(ells/elles/vostés) haurien arruïnat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arruïne
(tu) arruïnes
(ell/ella/vosté) arruïne
(nosaltres) arruïnem
(vosaltres) arruïneu
(ells/elles/vostés) arruïnen

Perfet
(jo) haja arruïnat
(tu) hages arruïnat
(ell/ella/vosté) haja arruïnat
(nosaltres) hàgem arruïnat
(vosaltres) hàgeu arruïnat
(ells/elles/vostés) hagen arruïnat

Imperfet
(jo) arruïnara
(tu) arruïnares
(ell/ella/vosté) arruïnara
(nosaltres) arruïnàrem
(vosaltres) arruïnàreu
(ells/elles/vostés) arruïnaren

Plusquamperfet
(jo) haguera arruïnat
(tu) hagueres arruïnat
(ell/ella/vosté) haguera arruïnat
(nosaltres) haguérem arruïnat
(vosaltres) haguéreu arruïnat
(ells/elles/vostés) hagueren arruïnat

IMPERATIU
Present

arruïna (tu)
arruïne (ell/ella/vosté)
arruïnem (nosaltres)
arruïneu (vosaltres)
arruïnen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb arruinar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
arruinar






Participio
arruinado
arruinada
arruinados
arruinadas



Gerundio
arruinando






INDICATIVO
Presente
(yo) arruino
(tu) arruinas
(el/ella/Ud.) arruina
(nosotros) arruinamos
(vosotros) arruináis
(ellos/ellas/Uds.) arruinan

Pretérito perfecto simple
(yo) arruiné
(tu) arruinaste
(el/ella/Ud.) arruinó
(nosotros) arruinamos
(vosotros) arruinasteis
(ellos/ellas/Uds.) arruinaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he arruinado
(tu) has arruinado
(el/ella/Ud.) ha arruinado
(nosotros) hemos arruinado
(vosotros) habéis arruinado
(ellos/ellas/Uds.) han arruinado

Pretérito imperfecto
(yo) arruinaba
(tu) arruinabas
(el/ella/Ud.) arruinaba
(nosotros) arruinábamos
(vosotros) arruinabais
(ellos/ellas/Uds.) arruinaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había arruinado
(tu) habías arruinado
(el/ella/Ud.) había arruinado
(nosotros) habíamos arruinado
(vosotros) habíais arruinado
(ellos/ellas/Uds.) habían arruinado

Pretérito anterior
(yo) hube arruinado
(tu) hubiste arruinado
(el/ella/Ud.) hubo arruinado
(nosotros) hubimos arruinado
(vosotros) hubisteis arruinado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron arruinado

Futuro simple
(yo) arruinaré
(tu) arruinarás
(el/ella/Ud.) arruinará
(nosotros) arruinaremos
(vosotros) arruinaréis
(ellos/ellas/Uds.) arruinarán

Futuro compuesto
(yo) habré arruinado
(tu) habrás arruinado
(el/ella/Ud.) habrá arruinado
(nosotros) habremos arruinado
(vosotros) habréis arruinado
(ellos/ellas/Uds.) habrán arruinado

Condicional simple
(yo) arruinaría
(tu) arruinarías
(el/ella/Ud.) arruinaría
(nosotros) arruinaríamos
(vosotros) arruinaríais
(ellos/ellas/Uds.) arruinarían

Condicional compuesto
(yo) habría arruinado
(tu) habrías arruinado
(el/ella/Ud.) habría arruinado
(nosotros) habríamos arruinado
(vosotros) habríais arruinado
(ellos/ellas/Uds.) habrían arruinado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) arruine
(tu) arruines
(el/ella/Ud.) arruine
(nosotros) arruinemos
(vosotros) arruinéis
(ellos/ellas/Uds.) arruinen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya arruinado
(tu) hayas arruinado
(el/ella/Ud.) haya arruinado
(nosotros) hayamos arruinado
(vosotros) hayáis arruinado
(ellos/ellas/Uds.) hayan arruinado

Pretérito imperfecto I
(yo) arruinara
(tu) arruinaras
(el/ella/Ud.) arruinara
(nosotros) arruináramos
(vosotros) arruinarais
(ellos/ellas/Uds.) arruinaran

Pretérito imperfecto II
(yo) arruinase
(tu) arruinases
(el/ella/Ud.) arruinase
(nosotros) arruinásemos
(vosotros) arruinaseis
(ellos/ellas/Uds.) arruinasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera arruinado
(tu) hubieras arruinado
(el/ella/Ud.) hubiera arruinado
(nosotros) hubiéramos arruinado
(vosotros) hubierais arruinado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran arruinado

Futuro simple
(yo) arruinare
(tu) arruinares
(el/ella/Ud.) arruinare
(nosotros) arruináremos
(vosotros) arruinareis
(ellos/ellas/Uds.) arruinaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere arruinado
(tu) hubieres arruinado
(el/ella/Ud.) hubiere arruinado
(nosotros) hubiéremos arruinado
(vosotros) hubiereis arruinado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren arruinado

IMPERATIVO
Presente


arruine (el/ella/Ud.)
arruinemos (nosotros)
arruinad (vosotros)
arruinen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar