assentar
1.
a.
v. tr.
Posar (alguna cosa) sobre la base, de manera que quede en una posició estable.
Assentar el faristol sobre una tarima.
b.
v. tr. CONSTR.
Fer els fonaments d'un edifici.
2.
a.
v. pron.
Arribar, una cosa que fa moviment, a una posició estable, a un estat d'immobilitat.
b.
v. pron. GEOGR.
Establir-se una població en un lloc d'una manera permanent.
c.
assentar-se el temps
Canviar, el temps, de tempestuós, variable, en bo, fix.
d.
assentar-se les barres
Tancar-se les barres de manera que no es pot obrir la boca per a engolir res.
e.
assentar-se un líquid tèrbol
Depositar-se, les partícules suspeses, en el fons.
f.
assentar-se-li
(a algú)
el cap
Adquirir trellat, coneixement.
3.
v. tr.
Apuntar, anotar, inscriure, registrar.
Assentar els fets. Assentar el que es cobra i el que es paga.
4.
a.
v. tr.
Posar (algú) sobre un suport qualsevol de manera que quede descansant sobre el cul.
Assenta el xiquet en la cadira.
b.
v. pron.
Es van assentar a taula.
5.
assentar-se bé
(o
malament
) (alguna cosa)
Fer o no fer profit al cos alguna cosa.
6.
assentar-se bé
(o
malament
)
(alguna cosa)
La seua actitud se li va assentar malament.