assentir (Diccionari)

assentir
v. intr. Admetre com a cert o com a convenient el que algú diu o proposa. Va assentir a la nostra proposta.

assentir (Traducció Valencià-Castellà)

assentir v. intr. asentir.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb assentir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
assentir






Participi
assentit
assentida
assentits
assentides



Gerundi
assentint






INDICATIU
Present
(jo) assentisc
(tu) assenteixes (o assentixes)
(ell/ella/vosté) assenteix (o assentix)
(nosaltres) assentim
(vosaltres) assentiu
(ells/elles/vostés) assenteixen (o assentixen)

Perfet
(jo) he assentit
(tu) has assentit
(ell/ella/vosté) ha assentit
(nosaltres) hem assentit
(vosaltres) heu assentit
(ells/elles/vostés) han assentit

Passat simple
(jo) assentí
(tu) assentires
(ell/ella/vosté) assentí
(nosaltres) assentírem
(vosaltres) assentíreu
(ells/elles/vostés) assentiren

Passat perifràstic
(jo) vaig assentir
(tu) vas (o vares) assentir
(ell/ella/vosté) va assentir
(nosaltres) vam (o vàrem) assentir
(vosaltres) vau (o vàreu) assentir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) assentir

Imperfet
(jo) assentia
(tu) assenties
(ell/ella/vosté) assentia
(nosaltres) assentíem
(vosaltres) assentíeu
(ells/elles/vostés) assentien

Plusquamperfet
(jo) havia assentit
(tu) havies assentit
(ell/ella/vosté) havia assentit
(nosaltres) havíem assentit
(vosaltres) havíeu assentit
(ells/elles/vostés) havien assentit

Passat anterior
(jo) haguí assentit
(tu) hagueres assentit
(ell/ella/vosté) hagué assentit
(nosaltres) haguérem assentit
(vosaltres) haguéreu assentit
(ells/elles/vostés) hagueren assentit

Futur
(jo) assentiré
(tu) assentiràs
(ell/ella/vosté) assentirà
(nosaltres) assentirem
(vosaltres) assentireu
(ells/elles/vostés) assentiran

Futur perfet
(jo) hauré assentit
(tu) hauràs assentit
(ell/ella/vosté) haurà assentit
(nosaltres) haurem assentit
(vosaltres) haureu assentit
(ells/elles/vostés) hauran assentit

Condicional
(jo) assentiria
(tu) assentiries
(ell/ella/vosté) assentiria
(nosaltres) assentiríem
(vosaltres) assentiríeu
(ells/elles/vostés) assentirien

Condicional perfet
(jo) hauria assentit
(tu) hauries assentit
(ell/ella/vosté) hauria assentit
(nosaltres) hauríem assentit
(vosaltres) hauríeu assentit
(ells/elles/vostés) haurien assentit

SUBJUNTIU
Present
(jo) assentisca
(tu) assentisques
(ell/ella/vosté) assentisca
(nosaltres) assentim
(vosaltres) assentiu
(ells/elles/vostés) assentisquen

Perfet
(jo) haja assentit
(tu) hages assentit
(ell/ella/vosté) haja assentit
(nosaltres) hàgem assentit
(vosaltres) hàgeu assentit
(ells/elles/vostés) hagen assentit

Imperfet
(jo) assentira
(tu) assentires
(ell/ella/vosté) assentira
(nosaltres) assentírem
(vosaltres) assentíreu
(ells/elles/vostés) assentiren

Plusquamperfet
(jo) haguera assentit
(tu) hagueres assentit
(ell/ella/vosté) haguera assentit
(nosaltres) haguérem assentit
(vosaltres) haguéreu assentit
(ells/elles/vostés) hagueren assentit

IMPERATIU
Present

assenteix (o assentix) (tu)
assentisca (ell/ella/vosté)
assentim (nosaltres)
assentiu (vosaltres)
assentisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar