asserenar (Diccionari)

asserenar
1. v. tr. Fer tornar seré. L'aura ha asserenat el cel.
2. a. v. pron. Tornar-se seré. El temps s'asserenava.
b. v. pron. [ fig. ] Calmar-se, tranquil·litzar-se. El seu ànim es va asserenar. Asserena't abans de fer res.

asserenar (Traducció Valencià-Castellà)

asserenar v. tr. serenar, aserenar, desatolondrar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb asserenar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
asserenar






Participi
asserenat
asserenada
asserenats
asserenades



Gerundi
asserenant






INDICATIU
Present
(jo) asserene
(tu) asserenes
(ell/ella/vosté) asserena
(nosaltres) asserenem
(vosaltres) assereneu
(ells/elles/vostés) asserenen

Perfet
(jo) he asserenat
(tu) has asserenat
(ell/ella/vosté) ha asserenat
(nosaltres) hem asserenat
(vosaltres) heu asserenat
(ells/elles/vostés) han asserenat

Passat simple
(jo) asserení
(tu) asserenares
(ell/ella/vosté) asserenà
(nosaltres) asserenàrem
(vosaltres) asserenàreu
(ells/elles/vostés) asserenaren

Passat perifràstic
(jo) vaig asserenar
(tu) vas (o vares) asserenar
(ell/ella/vosté) va asserenar
(nosaltres) vam (o vàrem) asserenar
(vosaltres) vau (o vàreu) asserenar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) asserenar

Imperfet
(jo) asserenava
(tu) asserenaves
(ell/ella/vosté) asserenava
(nosaltres) asserenàvem
(vosaltres) asserenàveu
(ells/elles/vostés) asserenaven

Plusquamperfet
(jo) havia asserenat
(tu) havies asserenat
(ell/ella/vosté) havia asserenat
(nosaltres) havíem asserenat
(vosaltres) havíeu asserenat
(ells/elles/vostés) havien asserenat

Passat anterior
(jo) haguí asserenat
(tu) hagueres asserenat
(ell/ella/vosté) hagué asserenat
(nosaltres) haguérem asserenat
(vosaltres) haguéreu asserenat
(ells/elles/vostés) hagueren asserenat

Futur
(jo) asserenaré
(tu) asserenaràs
(ell/ella/vosté) asserenarà
(nosaltres) asserenarem
(vosaltres) asserenareu
(ells/elles/vostés) asserenaran

Futur perfet
(jo) hauré asserenat
(tu) hauràs asserenat
(ell/ella/vosté) haurà asserenat
(nosaltres) haurem asserenat
(vosaltres) haureu asserenat
(ells/elles/vostés) hauran asserenat

Condicional
(jo) asserenaria
(tu) asserenaries
(ell/ella/vosté) asserenaria
(nosaltres) asserenaríem
(vosaltres) asserenaríeu
(ells/elles/vostés) asserenarien

Condicional perfet
(jo) hauria asserenat
(tu) hauries asserenat
(ell/ella/vosté) hauria asserenat
(nosaltres) hauríem asserenat
(vosaltres) hauríeu asserenat
(ells/elles/vostés) haurien asserenat

SUBJUNTIU
Present
(jo) asserene
(tu) asserenes
(ell/ella/vosté) asserene
(nosaltres) asserenem
(vosaltres) assereneu
(ells/elles/vostés) asserenen

Perfet
(jo) haja asserenat
(tu) hages asserenat
(ell/ella/vosté) haja asserenat
(nosaltres) hàgem asserenat
(vosaltres) hàgeu asserenat
(ells/elles/vostés) hagen asserenat

Imperfet
(jo) asserenara
(tu) asserenares
(ell/ella/vosté) asserenara
(nosaltres) asserenàrem
(vosaltres) asserenàreu
(ells/elles/vostés) asserenaren

Plusquamperfet
(jo) haguera asserenat
(tu) hagueres asserenat
(ell/ella/vosté) haguera asserenat
(nosaltres) haguérem asserenat
(vosaltres) haguéreu asserenat
(ells/elles/vostés) hagueren asserenat

IMPERATIU
Present

asserena (tu)
asserene (ell/ella/vosté)
asserenem (nosaltres)
assereneu (vosaltres)
asserenen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar