assolar (Diccionari)

assolar
1. v. tr. Arrasar, abatre, destruir completament.
2. a. v. pron. Aclarir-se un líquid deixant el solatge en el fons del recipient.
b. v. pron. Evitar la companyia i el tracte de la gent.

assolar (Traducció Valencià-Castellà)

assolar 1. v. tr. [ destruir, arrasar ] asolar.
2. v. pron. [ els líquids ] posarse, sedimentarse, asolarse.
3. v. pron. [ en sentit figurat, retraure's ] retraerse, aislarse.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb assolar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
assolar






Participi
assolat
assolada
assolats
assolades



Gerundi
assolant






INDICATIU
Present
(jo) assole
(tu) assoles
(ell/ella/vosté) assola
(nosaltres) assolem
(vosaltres) assoleu
(ells/elles/vostés) assolen

Perfet
(jo) he assolat
(tu) has assolat
(ell/ella/vosté) ha assolat
(nosaltres) hem assolat
(vosaltres) heu assolat
(ells/elles/vostés) han assolat

Passat simple
(jo) assolí
(tu) assolares
(ell/ella/vosté) assolà
(nosaltres) assolàrem
(vosaltres) assolàreu
(ells/elles/vostés) assolaren

Passat perifràstic
(jo) vaig assolar
(tu) vas (o vares) assolar
(ell/ella/vosté) va assolar
(nosaltres) vam (o vàrem) assolar
(vosaltres) vau (o vàreu) assolar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) assolar

Imperfet
(jo) assolava
(tu) assolaves
(ell/ella/vosté) assolava
(nosaltres) assolàvem
(vosaltres) assolàveu
(ells/elles/vostés) assolaven

Plusquamperfet
(jo) havia assolat
(tu) havies assolat
(ell/ella/vosté) havia assolat
(nosaltres) havíem assolat
(vosaltres) havíeu assolat
(ells/elles/vostés) havien assolat

Passat anterior
(jo) haguí assolat
(tu) hagueres assolat
(ell/ella/vosté) hagué assolat
(nosaltres) haguérem assolat
(vosaltres) haguéreu assolat
(ells/elles/vostés) hagueren assolat

Futur
(jo) assolaré
(tu) assolaràs
(ell/ella/vosté) assolarà
(nosaltres) assolarem
(vosaltres) assolareu
(ells/elles/vostés) assolaran

Futur perfet
(jo) hauré assolat
(tu) hauràs assolat
(ell/ella/vosté) haurà assolat
(nosaltres) haurem assolat
(vosaltres) haureu assolat
(ells/elles/vostés) hauran assolat

Condicional
(jo) assolaria
(tu) assolaries
(ell/ella/vosté) assolaria
(nosaltres) assolaríem
(vosaltres) assolaríeu
(ells/elles/vostés) assolarien

Condicional perfet
(jo) hauria assolat
(tu) hauries assolat
(ell/ella/vosté) hauria assolat
(nosaltres) hauríem assolat
(vosaltres) hauríeu assolat
(ells/elles/vostés) haurien assolat

SUBJUNTIU
Present
(jo) assole
(tu) assoles
(ell/ella/vosté) assole
(nosaltres) assolem
(vosaltres) assoleu
(ells/elles/vostés) assolen

Perfet
(jo) haja assolat
(tu) hages assolat
(ell/ella/vosté) haja assolat
(nosaltres) hàgem assolat
(vosaltres) hàgeu assolat
(ells/elles/vostés) hagen assolat

Imperfet
(jo) assolara
(tu) assolares
(ell/ella/vosté) assolara
(nosaltres) assolàrem
(vosaltres) assolàreu
(ells/elles/vostés) assolaren

Plusquamperfet
(jo) haguera assolat
(tu) hagueres assolat
(ell/ella/vosté) haguera assolat
(nosaltres) haguérem assolat
(vosaltres) haguéreu assolat
(ells/elles/vostés) hagueren assolat

IMPERATIU
Present

assola (tu)
assole (ell/ella/vosté)
assolem (nosaltres)
assoleu (vosaltres)
assolen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar