atenció (Diccionari)

atenció
1. f. Acció de fixar el pensament en alguna cosa, d'aplicar-hi l'enteniment. Posa atenció. Fer atenció a la pel·lícula. Atraure l'atenció. Desviar l'atenció. Prestar atenció. Cridar l'atenció.
2. interj. Expressió usada per a induir algú a prestar atenció a alguna cosa, per a advertir-lo d'anar amb compte. Atenció, no et faces mal! Atenció, escolteu-me!
3. f. Demostració de consideració o de cortesia. Es desfà en atencions amb nosaltres. Té tota classe d'atencions amb els convidats.
4. a. cridar l'atenció Significar-se, provocar o despertar interés o curiositat.
b. cridar l'atenció Donar-se importància.
c. cridar l'atenció (d'algú) Fer-li un senyal perquè preste atenció.
5. a l'atenció de En un sobre, en una nota escrita, etc., amb destinació a (algú).

atenció (Traducció Valencià-Castellà)

atenció f. 1. cuidado ( m. ), atención. Ara, apega les peces amb molt de compte. ® Ahora, pega las piezas con mucho cuidado.
2. a l'atenció de a la atención de.
3. cridar l'atenció llamar la atención.
4. cridar l'atenció (d'algú) llamar la atención.

Et pot interessar