autoclau
1.
adj. inv. ENG.
Es diu dels sistemes de tanca de recipients sotmesos a pressió interna en els quals la mateixa pressió prem la junta i l'hermetitza.
2.
f. ENG.
Recipient de parets resistents i proveït generalment de tapadora autoclau, capaç de suportar temperatures i pressions internes molt elevades.