baladre (Diccionari)

baladre
1. m. BOT./JARD. Arbust de la família de les apocinàcies (Nerium oleander), de fulles verdes tot l'any, de flors predominantment roses disposades en corimbes terminals i fruits en fol·licle.
2. m. BOT./JARD. Terme que s'aplica a diverses plantes de les famílies de les timeleàcies i de les caprifoliàcies; entre les quals destaquen el baladre bord o matapoll, el baladre bord o lligabosc mediterrani i el baladre xicotet o lloreret.

baladre (Traducció Valencià-Castellà)

baladre m. baladre, oleandro, adelfa ( f. ), rododafne.

baladre (Traducció Castellà-Valencià)

baladre m. baladre.

Et pot interessar