balancer (Diccionari)

balancer -a
1. a. m. i f. OFICIS Persona que fa balances.
b. m. i f. OFICIS En les cases de moneda, persona que té l'ofici de pesar els metalls abans i després d'amonedar-los.
2. m. TÈXTIL Travesser longitudinal on van fixats els anells, en les màquines contínues de filar i retòrcer, o les bobines, en les metxeres, i que amb el seu moviment alternatiu de pujada i de baixada distribuïx el fil que s'enrotlla en els tubs, els rodets o les bobines.
3. m. TECNOL. Terme que s'aplica a nombroses peces de màquines que posseïxen un moviment regular d'oscil·lació semblant al d'una balança.

balancer (Traducció Valencià-Castellà)

balancer -a m. i f. balancero -ra, balanzario ( m. ).

Et pot interessar