{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
balboteig (Diccionari)
balboteig
1.
m.
Acció de balbotejar.
2.
m. PSIC.
Forma imperfecta i vacil·lant de parlar pròpia dels xiquets.
balboteig (Traducció Valencià-Castellà)
balboteig
m.
balbuceo.
Et pot interessar
Filadelfia
actinomorfo
aeronómico
cerebral
coquera
dribbler
esmorrarse
estanquitat
explicitación
galtera
gametòcit
hortícola
metal·loide
silogística
smocking
starter
tapaculs
tonometría
túngstic
áulico