banca
1.
f.
Seient de fusta amb quatre petges, sense braços ni respatler, semblant a una taula baixa.
2.
f.
Utensili de forma anàloga a una banca que servix de suport a un cossi, una gerra, etc., damunt del qual es posa la persona que erera, que llava, per a preservar els peus de la humitat, etc., banqueta.
3.
f.
Taula amb els dos petges de davant més alts que els de darrere, com la que servix per a llavar.
4.
f.
Seient redó amb un sol petge al centre, com el que usen els picapedrers.
5.
a.
f.
Seient individual fet d'un tros de fusta quadrat o redó sostingut per tres petges.
b.
caure de la banca
Caure de l'escambell.
6.
a.
f. HIST./ECON.
Conjunt de bancs que constituïx l'anomenat
sistema bancari.
b.
f. HIST./ECON.
Entitat bancària, normalment de poc de volum.
7.
a.
f. JOCS
En els jocs en què, com a la ruleta, el bacarà, etc., un individu (dit
banquer)
juga contra tots els altres jugadors (dits
punts)
, la quantitat que aquell posa en joc.
Haver-hi vint mil duros de banca. Tindre la banca.
b.
f. JOCS
Persona que té la banca.
La banca ha guanyat tres vegades seguides.
c.
fer saltar la banca
JOCS
Guanyar tots els diners que constituïxen la banca.
8.
cagar-se a la banca
[
vulg.
]
No tindre gens d'èxit en algun propòsit.