bandidatge (Diccionari)

bandidatge
1. a. m. Es diu dels actes propis del bandit.
b. m. DRET Actuació de qui, apartant-se d'una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a d'altres actes de caràcter delictiu, sovint formant colla armada amb un propòsit d'actuació comuna sotmesa a la direcció d'un cap.
2. m. [ p. ext. ] Robatori, furt, atemptat, etc.
3. m. HIST. Bandolerisme.

bandidatge (Traducció Valencià-Castellà)

bandidatge m. bandidaje, bandolerismo.

Et pot interessar