bandidatge
1.
a.
m.
Es diu dels actes propis del bandit.
b.
m. DRET
Actuació de qui, apartant-se d'una vida social normal, es dedica al robatori, al furt, a atemptats a les persones i a d'altres actes de caràcter delictiu, sovint formant colla armada amb un propòsit d'actuació comuna sotmesa a la direcció d'un cap.
2.
m.
[
p. ext.
]
Robatori, furt, atemptat, etc.
3.
m. HIST.
Bandolerisme.