barba (Diccionari)

barba 1
1. a. f. En l'home adult, pèl que creix en la regió de la cara corresponent al maxil·lar inferior. Barba clara, espessa, hirsuta, llarga, serrada.
b. m. [ obs. ] TEATRE Actor que fa els papers de vell.
c. a les barbes Davant mateix d'un.
d. barba a barba Cara a cara.
e. fer (a algú) la barba en eixut Emparar-se d'allò que un altre pretén.
f. fer eixir barba Tardar, impacientar.
g. fer la barba Tallar-la o afaitar-la.
h. fer-se la barba d'or Fer grans guanys.
i. per barba Per cap, per persona. Eixim a dos euros per barba.
j. tindre un pam (o tres pams ) de barba (una notícia) Ser vella.
2. f. Mentó, barbó, extremitat inferior de la cara davall del llavi inferior. Té un clot a la barba. Té la barba eixida.
3. f. pl. Algues que pengen del buc de l'embarcació.
4. f. pl. BOT. Arrels primes d'una planta.
5. f. GRÀF. En calcografia, cresta de metall característica dels gravats a punta seca i a talla dolça o burí.
6. f. MAR. En les embarcacions d'aparell llatí, xicotet cap amb què es lliga el car a la roda de proa.
7. f. ZOOL. Cada un dels filaments paral·lels entre ells i disposats en un mateix pla a banda i banda del raquis de les plomes de les aus.
8. f. PAPER. Vora irregular del full de paper fabricat a mà, produïda pel sobrant de pasta que s'introduïx entre la forma i el marc de la forma.
9. a. f. PINT. Xicoteta quantitat d'una capa de color o de tinta pictòrica que sobreïx del límit lineal prefixat.
b. f. PINT. Acumulació de recobriments pictòrics (capes de pintura, de pa d'or, etc.) formada al voltant de la motlura o dins de la junta que queda entre la motlura i la superfície d'un retaule si el marc forma conjunt amb la taula.
10. f. SURO Floridura que apareix en la superfície del suro uns quants dies després d'haver-lo bullit.
11. f. TECNOL. Rebava que presenta la vora d'una peça fosa o encunyada.
12. a. f. TÈXTIL En les màquines de filatura, en l'ordidor, etc., defecte consistent en la ruptura d'un cap de metxa o de fil o d'uns quants.
b. f. TÈXTIL Defecte d'estampació consistent en un desbordament del color a causa de no estar prou ben ajustat el rasquet de la màquina d'estampar.
c. f. TÈXTIL En la filatura del lli, el cànem o el jute, mudada.
d. f. pl. TÈXTIL Rebuig produït en la preparació i filatura de l'estam.
13. a. f. ZOOL. Pèl o apèndix carnós que tenen alguns animals, el conjunt dels quals és comparable a la barba de l'home per la posició. La barba d'un cabró, d'un peix.
b. f. ZOOL. Carn del llom del corder de vora la cuixa.
c. f. ZOOL. Cada una de les làmines còrnies que els cetacis misticets (balenes i rorquals) tenen implantades transversalment al paladar i que empren com a filtre per a retindre el plàncton de què s'alimenten.

barba (Traducció Valencià-Castellà)

barba f. 1. barba.
2. [ mentó ] barbilla, barba.
3. [ de les plomes de les aus ] barba, cendal ( m. ).
4. [ del paper ] barbas ( pl. ).
5. [ rebava ] rebaba.
6. [ en botànica, barbeta ] barba cabruna, salsifí ( m. ).
7. [ en botànica, bolet carner ] hidno erizado ( m. ).
8. taheño.
9. a les barbes en las barbas (de alguien).
10. barba a barba barba a barba.
11. barba d'alzina barba de capuchino.
12. barba de cabra barba cabruna.
13. barba de caputxí barba de capuchino, barba de capuchino.
14. barba de frare barba cabruna.
15. barba de reboll barba de capuchino.
16. barba de vaca
17. fer (a algú) la barba en eixut
18. fer eixir barba
19. fer la barba hacerse la barba.
20. fer-se la barba d'or hacerse (uno) de oro, hacer (alguien) su agosto.
21. per barba por barba.
22. tindre un pam (o tres pams ) de

barba (Traducció Castellà-Valencià)

barba f. 1. barba.
2. barba a barba barba a barba.
3. barba cabruna barba de cabra, barba de frare.
4. barba de capuchino barba d'alzina, barba de caputxí, barba de reboll.
5. en las barbas (de alguien) a les barbes.
6. hacer la barba tocar (o fer ) la barbeta (a algú).
7. hacerse la barba fer la barba.
8. mentir por la barba mentir pel coll.
9. por barba per barba.
10. subirse a las barbas pujar a l'esquena, plantar cara.
11. tener (alguien) pocas barbas tindre el bec groc, cagar encara verd.
12. tirarse de las barbas estirar-se els cabells.

Et pot interessar