barbar (Diccionari)

barbar
v. intr. Començar a eixir la barba a algú.

bàrbar (Diccionari)

bàrbar -a
1. a. adj. i m. i f. HIST. Entre els grecs, originàriament, 'no grec', és a dir, 'estranger'.
b. adj. i m. i f. Nadiu o propi d'un país incivilitzat.
c. adj. i m. i f. [ fig. ] Incivil, rude, grosser.
2. a. adj. Fet amb una ignorància grossera de les regles.
b. adj. Extremadament cruel. Una palissa bàrbara.
c. adj. D'una gosadia, d'una temeritat, extraordinària.

barbar (Traducció Valencià-Castellà)

barbar v. intr. embarbecer.

bàrbar (Traducció Valencià-Castellà)

bàrbar -a adj. i m. i f. bárbaro -ra.

Et pot interessar