barraca (Diccionari)

barraca
1. f. Casa xicoteta i rústica com les que habiten les persones que exercixen oficis en llocs solitaris i allunyats (carboners, roders, serradors, etc.).
2. f. Casa rústica, de planta quadrangular, amb la coberta formant dos aiguavessos en angle molt agut, pròpia de les planes costaneres de regadiu, especialment de la comarca de l'Horta.
3. f. Caseta de fusta, de pedra, de tàpia o d'un altre material com les que servixen per a guardar ferramentes i utensilis, de sopluig als llauradors, als pastors, etc., d'amagatall als caçadors que cacen amb filat, amb parany, etc.
4. f. Caseta com les que servixen d'abric als venedors d'una fira, d'un mercat, etc., als burots, als carrabiners, etc.
5. f. Lloc de sopluig per al bestiar.
6. f. CONSTR. Construcció provisional feta amb materials lleugers que, en les obres, servix de refugi o d'habitatge al guardià nocturn o al barraquer, o de xicoteta oficina a l'encarregat o al representant del constructor.
7. f. URBAN. Construcció suburbial destinada a ser habitada, feta amb materials aprofitats, d'una superfície reduïda, sense condicions per a l'habitabilitat i edificada generalment sobre terrenys aliens.
8. f. ESPORT Porteria d'un camp de futbol. El porter no va cobrir la part dreta de la barraca i el seu equip va perdre el partit.

barraca (Traducció Valencià-Castellà)

barraca f. 1. [ casa típica de l'Horta // casa xicoteta i rústica ] barraca.
2. [ caseta de llauradors, pastors, caçadors, etc. ] cabaña, choza.
3. [ caseta de vigilant, de guardaagulles, etc. ] garita, caseta.
4. [ caseta d'un mercat o d'una fira ] barraca, barracón ( m. ).
5. [ per al bestiar ] cobertizo ( m. ).
6. [ en les obres públiques ] caseta, casilla.
7. [ xabola ] chabola.
8. alpende.

barraca (Traducció Castellà-Valencià)

barraca f. barraca.

Et pot interessar